dissabte, 10 de març de 2012

Construir la nació

Un amic em passa un avís sobre la presentació d'un llibre a Girona. Aquesta no es farà en una llibreria o establiment obert al públic. Per què? Mirem el títol Historias ocultadas del nacionalismo catalán. 
Un títol polemitzant i provocatiu. I de fet se'n fan ressó una sèrie de mitjans de comunicació que no destaquen pel seu amor al nacionalisme català (ABC, el grup Intereconomia, La Razón...)

No he llegit el llibre, ni tan sols fullejat perquè no m'he posat a buscar-lo, però suposo quines són les tesis: mitjançant la casuística (l'explicació cas per cas) intenetar desmuntar el que des d'una òptica catalanista forma part de la Nació, els seus mites. 
Rebrien així els Mossos d'Esquadra, fundats per un filipista o botifler de la guerra de Successió anomenat Pere Anton de Veciana -orgullosa policia autòctona que tot i això reparteix tanta llenya com els enyorats grisos-; l'Onze de Setembre, on la versió oficial parla de defensa dels drets nacionals de Catalunya enfront el primer Borbó* mentre hi ha estudis (Albareda, Torras Ribé...) que parlen d'enfrontament civil i/o d'intent d'intervenció en la política de la Corona espanyola per tal de donar-li una orientació concreta; l'himne dels Segadors, basat en una cançó picant (personalment sempre he preferit el Cant de la Senyera); el Barça; l'excoronel Francesc Macià... Com veiem tota una sèrie d'elements que sovint se'ns presenten com a cabdals.


Això em dòna peu a parlar de nacions. Certament, com comentava un professor, la Nació es comença a construir al segle XIX, un cop el liberalisme s'imposa i apareixen els grans Estats-Nació. 
Hi ha les dues grans concepcions: la de les revolucions liberals de finals del XVIII (França i Nord-amèrica) on la suma de la lliure voluntat de cada individu acaba configurant un règim en el que s'aixopluguen, i la plantejada per Herder, la idea de Volksgeist, més etnicista (llengua, costums, dret consuetudinari). M'atreviria a proposar una tercera on la component religiosa entra en joc, seria el cas de la Rússia, on els no-ortodoxos serien malconsiderats (jueus, polonesos, calmucs...), Irlanda -amb la variant de la insularitat- o la mencionada Polònia -confrontada a la Prússia luterana i a la Rússia ortodoxa-.
D'altres busquen desmarcar-se d'un passat traumàtic. L'exemple de l'actual Àustria és significatiu: després d'haver col·laborat entusiàsticament en l'empresa del III Reich (Hitler, per cert, era un austríac apàtrida), durant la postguerra intentà fer un rentat de cara, recordant el ja llunyà passat habsbúrguic** amb pel·liculetes de Romy Schneider, valsets i marxes per Cap d'Any, els "resistents" a l'ocupació (pocs i valerosos)... 

Potser l'últim residu de la concepció d'Antic Règim era el vell (i estimat per mi) Imperi dels Habsburg. Dir-ne Àustria o Àustria-Hongria és reduir-ho a les regions germanòfones (i magiaròfones) que actualment formen estats a part i a unes ànsies de domini d'una nacionalitat sobre la resta. La cosa és més complexa i prefereixo fer referència a la dinastia que amb paciència i astúcia, va saber crear una unitat política entorn seu, un Vielvölkerstaat.


Com deia el nacionalisme sorgeix enfront la diferència i moltes vegades amb un afany uniformitzador (pensem també en un exemple no molt llunyà i no és França). I aquí constiueixen un element important en el discurs de construcció nacional els mites: descobriments i empreses col·lonitzadores, un credo propi (a Bohèmia van haver intents després de la I Guerra mundial de resucitar l'hussisme***), llengua (escindint o unificant)...


Per últim aclarir la meva posició: estimo el tall de terra on m'ha tocat viure, hi ha coses que no m'agrada que facin ni els d'aquí ni els de més enllà, de totes maneres tots som persones, iguals davant de Déu, i hem de recordar-ho.


______________________________________
La presentació del llibre del Dr. Javier Barraycoa Historias ocultadas del nacionalismo catalán (ed. Libroslibres) serà aquest diumenge 11 de març per la tarda a la seu del Patronat St. Pere Claver, de Girona.
_______________________________________
* Felip duc d'Anjou és el primer Borbó. Tot i que el cap d'Estat en exercici d'Espanya dugui el mateix cognom cal remarcar que la seva rebesàvia Isabel, dita la II, de qui no va tenir fills vius fou del seu marit -i cosí- Francesc d'Assis de Borbó i en el cas del seu fill Alfons hagué la intervenció d'un oficial d'enginyers valencià anomenat Enric Puigmoltó.
**És molt cínic comprovar com paral·lelament es manté la vella Habsburggesetz de 1919-20, que prohibeix l'entrada al territori d'aquells membres de la dinastia que no hagin renunciat a qualsevol dret d'ocupar la capçalera de l'Estat (encara que sigui per elecció popular com president de la República).
*** moviment considerat herètic generat a partir dels ensenyaments i prèdiques de Jan Hus a la Praga de finals s. XIV i principis del XV. Hus fou condemnat per heretge i cremat a Konstanz el 1409, poc després esclatà la revolta dels seus seguidors a Bohèmia que es perllongà durant anys i prengué caràcter antigermànic. Es considera un precedent del luteranisme.