dimecres, 21 de març de 2012

Roncesvalles, 11-9-2006

No vaig poder dormir gaire bé aquella nit tot i el cansament del viatge en cotxe. No acabava d'aclucar l'ull: ara els quarts que tocaven a l'església de la col·legiata, ara els roncs d'un dels que dormia a les altres lliteres, ara el pensament d'estar a punt de començar, ara la nena inquieta (tenia poc més de 9 mesos)...
En un moment donat algú va encendre el llum fluorescent. La gent es va llevar i de seguida es va vestir per marxar. Nosaltres encara estàvem atuïts i gairebé sortírem els darrers. 
A fora encara era fosc i fresquejava. Mentre em posava un impermeable que m'abrigués meine Liebe pujava la nena al cotxe i buscava alguna cosa per donar-me mentre fes camí. Vaig carregar la motxilla i després d'acomiadar-me fins l'hora d'esmorzar vaig començar a caminar. 
No sabia com orientar-me. "Bé," vaig pensar, "ja aniré trobant gent". I vet aquí que de cop i volta em trobo un gran cartell anunciador del Camí de Santiago i unes fletxes grogues. Aquestes m'acompanyarien durant tota la ruta. 
Caminava sota els faigs, a l'esquerra de la carretera. Algun cop em va avançar, silenciosa, una bicicleta. A la meva dreta veia prats, on les vaques es desvetllaven i començaven a pasturar. Una boirina matinal s'aixecava. 
Sortint d'Auritzberri, una vista idíl·lica
Una horeta més tard esmorzava a Auritzberri, assegut a taula amb la meva família. El Camí havia començat, i no esperàvem arribar tant lluny. En sortir vaig enfilar el coll de Mezkiritz per passar a una altra vall.
Aquell primer dia de cmaí vam aprendre unes quantes coses:
que cal llevar-se aviat, 
que l'esmorzar es fa en ruta (i amb un bon cafè amb llet calentó),
que per norma general cada dia et trobaràs la mateixa gent -i per tant val més que obris la teva ment-, que cal dinar a destí (o sopar) i trobar ben aviat l'allotjament i un lloc on fer l'àpat i que el primer que es fa a l'alberg de pelegrins és "okupar" el jaç amb la motxilla i còrrer cap a la dutxa.

Lluny d'allà, aquell mateix dia, una persona que apreciava moria després de lluitar contra la malaltia. Vaig assabentar-me a la tornada.