29/2/2012. Res més adient que un dia que no es repetirà fins d'aquí 4 anys per recordar centenaris que potser passaran desapercebuts:
Càrrega de Sanç de Navarra , vitrall de la col·legiata de Roncesvalles/Orreaga |
1212: batalla de las Navas de Tolosa. Les tropes aliades comandades per Sanç de Navarra, el Fort, Pere el Catòlic d'Aragó i Alfons VII de Castella derroten els almohades i conjuren de forma definitiva qualsevol intent de refer una unitat política dels musulmans a la Península Ibèrica. Una commemoració que ara és políticament incorrecta.
1412: Compromís de Casp. Els representants dels 3 territoris principals de la Corona d'Aragó (València, Catalunya i Aragó) trien com a nou rei Ferran de Trastàmara. Alguns han volgut veure-hi l'inici de la decadència catalana, altres -com Vicens Vives- hi veuen la culminació d'una decadència prèvia.
Antic regne de Navarra. El territori blau és la baixa Navarra, independent fins la proclamació d'Enric de Borbó com a rei de França |
Rendició de la guarnició polonesa de Moscou. |
1612: Els polonesos es passegen per Rússia i no precisament per fer turisme. Aprofitant les crisis successòries i les revoltes després de les morts d'Ivan IV Groznij (el Terrible) i Boris Godunov el llavors poderòs regne de Polònia es va permetre envair el seu veí oriental i en algun cas posar-hi un sobirà titella. No se'n sortiren i l'any després un jove de la família Romanov fou elegit nou tsar .
1812: Napoleó Bonaparte domina tota Europa. Tota? No! Per una banda inicia l'expedició a Rússia, on arribarà a entrar a Moscou el mes d'octubre.
Batalla de Borodino, una victòria pírrica de Napoleó |
A l'altra banda, prop de Salamanca, les seves tropes són derrotades per una combinació anglo-hispano-portuguesa (batalla dels Arapiles). I unes corts elegides sui generis proclamen ua Constitució el dia de Sant Josep.
I com que alguns es pensaven que tot hi estava permès van començar a fer famós el crit de Viva la Pepa! No ens estranyi que sorgissin per la ciutat les ara famoses chirigotas, comparses de Carnestoltes que cada any el·laboren una cançoneta satírica sobre un tema d'actualitat.
Proclamació de la Constitució o chirigota del Carnaval de Cadis? |
Els dogmàtics diuen que aquella constitució fou una fita en la història del liberalisme, etc. El cert és que per l'estat del país amb prou feines va regir: guerra amb la França napoleònica que ocupa més de la meitat del país, les colònies d'ultramar revoltades, el rei tan desitjat (Ferran VII, un exemplar de fill de p. reial) que torna el 1814 i la deroga seguidament, un pronunciamiento que fracassa en els seus inicis que la torna a posar en vigor el 1820, un govern liberal que la intenta modificar, nova derogació el 1823 i ja gairebé res més.
1912: l'Imperi otomà avança cap a la descomposició, atacat per Itàlia i els estats sorgits als territoris balcànics que ocupava. Les posicions per a la Gran Guerra es van perfilant.
Ah! I a l'oceà Atlàntic s'enfonsa un vaixell del qual després no han deixat de fer pel·lícules, tot i que era el ressó és a l'àmbit anglosaxó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada