dijous, 6 de desembre de 2012

A buscar bolets!

A hores d'ara, amb l'arribada de les primeres gelades, acaba la temporada de bolets. 
Al nostre país anar a buscar bolets (molts en diuen caçar, com si duguessin un arma a bosc i els fongs anessin saltant per enmig) s'ha convertit en una afició força estesa durant els mesos de tardor. No és estrany que en un cap de setmana d'octubre o novembre vegis aparcats prop de les carreteres que travessen zones forestals un seguit de cotxes. En aquells moments el bosc sembla la Rambla!
Suposo que a molta gent de fora els deu semblar curiós veure com n'està d'estesa la cerca o cacera de bolets i s'ho deuen prendre com una excentricitat més dels catalans, al costat del cargols, la ingesta de calçots o beure amb porró i fer titius.

Quan t'endinses sota els arbres pots detectar si ets el primer que passa per allà: el sotabosc gratat indicarà que ha passat un bulldozer de dues potes o un senglar de ciutat si a més hi ha un bolet no comestible llençat de mala manera per allà prop. Jo espero no deixar rastres tan evidents del meu pas, però qui ha de dir-ho és el que vingui darrera meu.

Anar a buscar bolets és gairebé un esport, un exercici de diverses habilitats:
1) Vista, per divisar els fongs i distingir-ne els comestibles dels que no ho són.
2) Olfacte, podem detectar les zones més humides i per tant més favorables al creixement.
3) Oïda; al bosc regna el silenci i això ens permet parar atenció a diversos sons: una piuladissa, un ramat llunyà, granges o cases properes... Si distingim veus d'una conversa llavors estem massa a prop d'algú que, a més, és indiscret.
4) Tacte; per saber si un bolet de barret marró és una llanega llefiscosa, o per esbrinar si allò que sobresurt entre les fulles és comestible o no...
5) Exercici físic divers: caminar, saltar o grimpar desnivells, posar-se de quatre grapes, esgarrinxar-se, estirament de braços... 

Hi ha qui fa competicions per omplir munts de cistells de bolets que després no es menjaran, tot i que en l'actual situació econòmica està essent per a alguns una font d'ingressos. Qui subscriu aquestes línies es va trobar un parell de cops que havia collit massa escarlets (se'm donaven bé) i que es van acabar fent malbé. Des de llavors si n'agafo no és força, just per acompanyar un o dos àpats.

De vegades anat a bosc i no trobant res he tingut la sensació que m'observaven dotzenes de bolets d'amagat per riure's d'un altre paio de ciutat que s'endinsa a buscar-ne i no els sap veure, si tinguéssim l'oïda ben fina encara podríem sentir les micro-rialles.


Jo en trobava d'aquests: són fàcils de distingir enmig del fullam.