Recupero algunes ratlles d'un esborrany que vaig preparar fa ja un any: mencionava que això no és crisi, sinó recessió, així com que també ens cal un canvi cultural o de mentalitat.
Ha quedat ben demostrada la incapacitat de l'actual capa dirigent (política, econòmica, àdhuc cultural) per redirigir la situació o oferir-ne alternatives. La solució vindrà de nosaltres mateixos, que no ho oblidem, tenim la moral per terra.
Ha quedat ben demostrada la incapacitat de l'actual capa dirigent (política, econòmica, àdhuc cultural) per redirigir la situació o oferir-ne alternatives. La solució vindrà de nosaltres mateixos, que no ho oblidem, tenim la moral per terra.
Podríem prendre exemple dels veïns francesos. Els seus productes són els millors, o poc els hi falta. El seu xovinisme s'ha traduït en una protecció instintiva d'allò que és seu. No només parlo dels productes alimentaris, també de manofactures o del sector serveis.
Un altre exemple és l'alemany: la transformacio per exportar; competir. La qüestió aquí és fer un producte BBB (bo, bonic i barat) és a dir competitiu (paraulota de moda) i amb valor afegit.
Repeteixo que ens cal un canvi cultural o de mentalitat, tant si triem una via, replegament intern, com una altra, expansió exterior. I ràpid, perquè el temps hi juga en contra. Es tracta de fer de la necessitat virtut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada