Deia un clàssic (Virgili, Horaci?) que la mediocritat era l'estat ideal de l'individu, ni destacar massa ni ser menyspreat, sinó estar en l'aurea mediocritas, a la mitjana.
Amb el temps aquesta expressió ha passat a tenir un terme despectiu. El mediocre no destaca en res, ni per millor ni per pèssim. "Si ets el millor sempre acudiran a tu fins que se sentin decebuts, si ets el pitjor et menysprearan", em deia algú." Així passes desapercebut", reblava.
Algú potser es queixarà de les meves paraules, però trobo que els mediocres están dirigint la nostra societat. No hi ha lideratges clars, captivadors. Potser és culpa nostra com a societat perquè hem entregat la representació en molts nivells a qui no correspon, o no hem volgut donar el pas endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada