Paraulota que ve del grec formada pel prefix endon (interior) i gamos (matrimoni o unió).
L'endogàmia es refereix, de forma genèrica a les unions físiques i afectives dins un mateix grup humà, que pot ser de caràcter social (membres d'una mateixa classe o professió), religiós (és el cas de minories), geogràfic (indrets relativament aïllats) o fins i tot amb llaços previs de cosanguinitat.
D'aquest últim grup els casos més clars són les famílies reials, especialment la hispànica. L'exemple més palès fou el pobre Carles II, l'últim Habsburg a regnar com a Hispaniarum Rex, però la dinastia següent -els Bourbon- no diferien molt. En aquest cas l'exemple és Isabel de Borbó i Borbó (coneguda com Isabel II) i el seu marit, els fills no eren viables, sort van tenir del capità Puigmoltó i la seva generosa aportació genètica!
Actualment, però podríem parlar d'un tipus diferent d'endogàmia, que passa dels llaços familiars per esdevenir corporativisme. Primer cal ser dels nostres per tal d'arribar a ser algú, i tranquil que si hi ha problemes amb els de fora ja et protegirem en major o menor grau. Exemple de corporativisme han estat professions com els militars, jutges, advocats i altres professions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada