Vaig néixer un calorós dia d'estiu de 197..., força hores més tard que la meva mare trenqués aigües; ja veieu doncs que això de Tranquil no és triat a l'atzar i que em prenia les coses amb calma.
Em va tocar ser el primer en moltes coses: fill, nét, nebot, i besnét (els avis de la meva mare vivien). Poc temps després d'haver nascut ens vam traslladar al que considero el meu barri, després que acabessin les obres de remodelació de la casa familiar. Allà hi vaig viure fins que vaig casar-me.
Per descomptat que els meus pares van tenir un paper important en aquesta etapa, així com la meva germana, encara que divergim. Els estimo malgrat tot i ells m'estimen malgrat jo.
Als quatre anys vaig entrar a l'escola on m'hi vaig estar durant catorze cursos, fins que vaig aprovar la Selectivitat. Valoro l'experiència: vaig fer-hi amics, vaig aprendre i participar en la vida escolar més enllà de les classes, vaig coincidir amb mestres bons i altres de millorables (no només la vella senyoreta de B., també ho era el professor de 5è).
Si destaco algú d'aquells anys és C., de qui vaig fer en el seu moment un escrit. Si he de considerar persones que són una fita en la meva vida ell és algú a incloure-hi.
Després venen anys d'estudi a universitat, de formació i experiències. Crec que ha quedat ben clara per als habituals del bloc una tendència als elements centreeuropeus: aprendre l'alemany, viatjar a Centreeuropa, interessar-me per les seves cultures...
Els treballs, han estat en diferents llocs i amb una categoria professional més aviat modesta, que et fa tractar amb gent diversa i, al cap i a la fi, de treballadors com la meva família.
Després un dia coneixes algú i t'encaterina... I acabeu iniciant plegats un projecte de vida en comú del qual ja tenim tres plançons, uns sols als qui he d'intentar educar de la millor forma possible sense manual d'instruccions.
M'agradaria parlar dels valors que he intentat seguir, cosa més difícil: honradesa, rectitud, no voler fer mal a ningú i intentar ser útil als meus semblants. Són actituds teòriques i segons qui pot discutir-les.
Un cop vaig escriure en un full els meus objectius vitals a mitjà termini. Quan els creus assolir et marques uns altres. Aquest any vaig veure que com a persona havia de canviar alguna cosa dins meu. Una trobada providencial em va animar a provar-ho.
Tinc un passat, que per bé o per mal és meu. El principal responsable de la meva situació sóc jo mateix i lluny de repenjar-me en el passat he d'enfilar el camí que jo decideixi.
(el text bàsic el vaig redactar a mà el 6 d'abril passat, ocupa 2 folis complets dels quals aquí he posat un extracte)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada