Poques setmanes després d'entrar a cantar a la coral va tocar fer el meu primer concert. Al cantó de temes lleugers de Rossini i Schumann va tocar interpretar en part una de les obres majors del repertori coral actual: el Carmina Burana, de Carl Orff.
Els carmina (poemes) són un conjunt de composicions en llatí i altres llengües europees, que es van trobar al monestir bavarès de Benediktbeuern. Orff en va prendre una part, escrits en llatí i alemany primitiu i els va musicar en l'obra que coneixem. El fragment més popular és l'inicial i final "O Fortuna", a bastament emprat, però a mi m'agrada el segon, que també parla de la Fortuna, o més ben dit de les ferides que inflingeix.
Fortuna plango vulnera
stillantibus ocellis
quod sua mihi munera
subtrahit rebellis.
Introdueixen aquests versos els baixos, gairebé a capella, per accelerar el ritme amb els tenors i repetir-ho a continuació tot el cor i orquestra.Però a mi m'agrada més l'última estrofa:
Fortunae rota volvitur
descendo minoratus
alter in altum tollitur
nimis exaltatus
(la roda de Fortuna gira i baixo en desgràcia; altres són exaltats al damunt des del no-res)
Rex sedet in vertice
caveat ruinam!
nam sub axe legimus
Hecubam reginam
(el rei seu al punt més alt, que es guardi de la ruina, ja que sota l'eix està la reina Hècuba - la reina de Troia-).Convé recordar el text. Vaig passar fa molts anys una mala temporada on em creia estar a la part baixa de la Roda.
Almenys gaudim ara de la música d'Orff.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada