dimarts, 3 de setembre de 2013

Bonne chance!

T. va entrar a treballar al departament tècnic per cobrir una baixa per jubilació ja fa tres anys i escaig, ja ens coneixíem dels anys escolars. Divendres passat va plegar. No va ser per finalització de contracte, ni per motius patronals: ho va fer per poder viure.


M'explico: quan duus a més del treball, una família (amb una nen de dos anyets) i et poses a estudiar arriba un moment o altre que et planteges si allò és vida, si val la pena continuar així.
T. ho ha tingut molt clar durant aquest any. La tensió li ha passat factura tres cops en forma de baixes, i així no es va enlloc. 

Plega per dedicar-se a acabar aquests estudis que ja fa quatre anys que arrossega, plega per poder dur el seu fill a l'escola i anar-lo a buscar, plega perquè primer és la seva salut. No pensem que queda amb una mà al davant i una altra al darrera: ja té una altra oferta amb la que pot viure durant aquest temps i sense el peatge de la salut.
Segur que ens veurem, ja hem tingut ocasió de coincidir fora de la feina.

Vagis on vagis: Bonne chance!