dissabte, 21 de setembre de 2013

L'Arcàdia


Per a mi aquest nom evoca una regió imaginària relacionada amb l'assignatura de Literatura Castellana del Batxillerat. Una de les lliçons tractava sobre gèneres en boga durant una part del Siglo de Oro*: aquests eren les novel·les bizantines, les de cavalleries i les pastoriles* (o pastorals). 
Miguel de Cervantes els va provar tots tres, però se'l va conèixer pel Don Quijote de La Mancha, una paròdia de la literatura cavalleresca.

La literatura pastoral presentava un món idíl·lic on pastors i pastoretes menaven els ramats pels camps d'un país anomenat Arcàdia on tot era meravellós, saltironaven per ací i per allà, els vells filosofaven i els jovenets es dedicaven a fer-se la cort... Tot molt ideal, platònic i ensucrat... Embafador a matar, vaja!

dafniscloe2
Pastorets enamorats i les seves peripècies (imatge del bloc Saldubensis)
Deia que l'escenari d'aquestes novel·les era una terra mítica anomenada Arcàdia. I aquest nom ha quedat com a sinònim de quelcom ideal, idíl·lic, pur i càndid, gairebé com un altre territori imaginari anomenat Xauxa.

Alguns prometen una Arcàdia (o una Ítaca, o una Xauxa) on tot serà meravellós, on es començarà de nou, on no hauran els defectes i errors dels que es pretenen deslliurar la gent.
Paradoxalment aquests personatges són producte d'allà o d'allò d'on es ve i justament haurien de ser dels primers a ser arraconats. La idea de l'Arcàdia pot ser seductora, si primer hi ha un esforç de regeneració ètic i moral.

Una nota final sobre aquesta terra: la real és una comarca interior del Peloponès, a la castigada Grècia, ara per ara el contrari del que havia significat literàriament. I Ítaca una de les seves illes del mar Jònic.
________________________________________
(*) Uso l'expressió en l'idioma original com altres parlen de relaxing cup of cafè con leche.