dimarts, 17 de setembre de 2013

Els altres comtats/Los otros condados


Un comtat era a l'Edat Mitjana una divisió territorial estesa sobretot per la influència carolíngia: originalment era el territori regit pels comtes (comes), uns funcionaris cívico-militars que exercien les potestats en nom del rei dels francs arreu del territori. 

Amb la divisió i debilitament de l'autoritat central molts d'aquests càrrecs esdevingueren hereditaris i els titulars començaren a menar una actuació autònoma.

Altres territoris van adoptar la divisió territorial carolíngia. A la Península Ibèrica trobem el comtat de Castella, depenent del regne d'Astúries -després Lleó- que tingué com a primer comte independent Fernán González. 

A les valls del sud dels Pirineus els ducs de Tolosa fundaren una petita marca defensiva entre els rius Aragón i les Nogueres, dividida després en els comtats de Ribagorça, Pallars, Sobrarb, i Aragó.

El regne de Navarra va absorbir molts d'aquests territoris. Breument, durant el regnat de Sanç (Sancho) Garcès III, hi ha un únic rei entre la Ribagorça i Cantàbria. Sanç mor i reparteix els territoris entre els quatre fills mascles, tres d'ells incoant-se dignitat de rei: Navarra, Castella i Aragó, que s'annexaria Ribagorça i Sobrarb. 
Ubicación de
En blau cel i gris el territori aproximat dels comtats de la marca de Tolosa


A la banda occidental de la Penínsul·la, més enllà del riu Minho (Miño) sorgiria un segon territori comtal anomenat Portugal. Confiat el govern a un noble originari de Borgonya, aviat s'emanciparia del regne de Lleó iniciant un camí propi que encara manté.

A la Mediterrània occidental trobem el comtat de Provença, amb el que enllaçarien els comtes de Barcelona. Anys més tard fou annexat al regne de França.

El territori al nord i est del Llobregat, conquerit pels francs, era conegut com la Marca Hispànica i es dividia en els comtats d'Urgell, Cerdanya, Osona, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. 
Aquest darrer amb el temps adquirí preeminència sobre la resta i els acabà absorbint bé perquè els titulars exercien el poder en dos territoris simultàniament, o per extinció de la línia comtal autòctona. D'aquesta forma el comte de Barcelona era un sobirà comparable a prínceps i reis de l'entorn, sobretot després de desfer-se del vassallatge dels francs. Queda molt amagat entre els títols vinculats al tro de les Espanyes ja que sembla que sigui de categoria inferior. Territoris comparables que tenien consideració de comtat són Flandes, Provença i Tirol, entre els que recordo.