Avui toca fer una petita anàlisi d'un dels contendents, el més important del bàndol perdedor, tot i que volia deixar-lo per més tard.
Em referiré a ell com Alemanya o bé pel règim polític, el II Reich.
Aquest últim nom ve determinat per les circumstàncies de la seva creació. Com diu algun autor -no recordo qui- és un dels països que es crea més tard. I aquest haver arribat tard determina moltes de les seves actuacions.
Prèviament he d'aclarir que l'extensió del Reich comprenia des de l'Alsàcia francesa fins l'actual Lituània, englobant la totalitat de la RFA i mitja Polònia.
Aquest últim nom ve determinat per les circumstàncies de la seva creació. Com diu algun autor -no recordo qui- és un dels països que es crea més tard. I aquest haver arribat tard determina moltes de les seves actuacions.
Prèviament he d'aclarir que l'extensió del Reich comprenia des de l'Alsàcia francesa fins l'actual Lituània, englobant la totalitat de la RFA i mitja Polònia.
 |
| Els diferents territoris que formaven el II Reich. |
Ja en el moment de fer un esbós sobre la història de Prússia parlava de les circumstàncies de la formació de l'Alemanya contemporània: una victòria militar sobre un país estranger -la França de Napoleó III-, el predomini d'un esperit militarista i autoritari, i l'agrupació dels petits i mitjans estats sota el govern de Berlin -per bé que algun, com Baviera, mantingué cert particularisme.
La preponderància prussiana és tal que el Canceller imperial és alhora el primer ministre de Prússia, que a la cambra alta aquest estat té la majoria de vots, l'administració (i com no l'exèrcit) segueixen el mateix patró.
"Von der Maas bis an die Memel...
Des del Mosa fins al Memel (Niemen)
En aquest nou país situat enmig d'Europa, trobem un ample ventall de contrasts que reflexen les pròpies contradiccions del continent.
Mentre a l'oest tenim el gran pol industrial a Renània, a l'entorn del Ruhr, amb alts nivells de concentració fabril, com més a l'est ens desplacem va creixent la preponderància del sector agrícola i la concentració de la terra en poques mans, és la Prússia dels Junker, la noblesa terratinent.
Per una banda burgesia liberal i proletariat socialista amb la seva lluita de classes, per altra el patriarcalisme agrari i conservador.
Mentre a l'oest tenim el gran pol industrial a Renània, a l'entorn del Ruhr, amb alts nivells de concentració fabril, com més a l'est ens desplacem va creixent la preponderància del sector agrícola i la concentració de la terra en poques mans, és la Prússia dels Junker, la noblesa terratinent.
 |
| Imatge de vaguistes el 1905 al Ruhr (font www.dhm.de) |
Per una banda burgesia liberal i proletariat socialista amb la seva lluita de classes, per altra el patriarcalisme agrari i conservador.
...von der Etsch bis an der Belt"
"de l'Adige fins el Belt (estrets danesos)"
L'organització del Reich era la d'una federació entre monarquies i algunes ciutats lliures (Bremen, Hamburg i Lübeck) que presidia com a emperador o kaiser el rei de Prússia. Si bé alguns estats més grans com Baviera, Würtemberg o Saxònia van poder negociar una autonomia més ampla, els petits mantingueren una vida força àtona, integrats en la maquinària prussiana.
La imatge més emblemàtica d'aquesta època anterior a la guerra són els bigotis del kàiser Guillem II.
Els estats que formaven el Reich tenien tradicions jurídiques diferents, fos pel contacte amb la França liberal, les diverses evolucions econòmiques i socials o la pervivència de la servitud a l'est del riu Oder.
Així convivien parlaments de tipus estamental com els del Mecklenburg, sistemes d'elecció segons els ingressos, la plutocràcia de les antigues ciutats lliures i parlaments electes per ample sufragi al sud.
Per acabar-ho d'adobar a nivell nacional hi ha un parlament (el Reichstag) elegit per sufragi masculí universal que poc pot fer davant un poder executiu (la Cancelleria) nomenat directament pel kàiser i normalment no vinculat als grups parlamentaris. Sols dos cancellers -von Bülow i von Baden, un en temps de pau i l'altre al final de la guerra- van vincular-se en algun moment a un o més partits del Parlament.
Fruit de la diversitat del país convivien a la cambra baixa grups conservadors, liberals, catòlics, minories no alemanyes (danesos, polonesos...), protestataris i socialdemòcrates.
Tot i aquest sistema polític conservador trobem un sistema de previsió social molt avançat respecte els seus veïns.
El vell Bismarck ja va intuir que no podria derrotar obertament el socialisme i es van anar introduint gradualment diverses lleis que garantien un mínim benestar als obrers: assegurança per malaltia, per incapacitat, pensions per jubilació...
D'aquesta manera el missatge més radical del SDP va desactivar-se i el partit es va anar integrant, malgrat les limitacions del sistema, en la vida política del país, fins al punt que a les últimes eleccions del II Reich (1912) assoleixen ser la primera força política del país. A vigílies de la gran Guerra era, sens dubte el partit socialista més poderós d'Europa.
La imatge més emblemàtica d'aquesta època anterior a la guerra són els bigotis del kàiser Guillem II.
 |
| Caricatura de Guillem II al diari francès Petit Journal |
Així convivien parlaments de tipus estamental com els del Mecklenburg, sistemes d'elecció segons els ingressos, la plutocràcia de les antigues ciutats lliures i parlaments electes per ample sufragi al sud.
Per acabar-ho d'adobar a nivell nacional hi ha un parlament (el Reichstag) elegit per sufragi masculí universal que poc pot fer davant un poder executiu (la Cancelleria) nomenat directament pel kàiser i normalment no vinculat als grups parlamentaris. Sols dos cancellers -von Bülow i von Baden, un en temps de pau i l'altre al final de la guerra- van vincular-se en algun moment a un o més partits del Parlament.
Fruit de la diversitat del país convivien a la cambra baixa grups conservadors, liberals, catòlics, minories no alemanyes (danesos, polonesos...), protestataris i socialdemòcrates.
Tot i aquest sistema polític conservador trobem un sistema de previsió social molt avançat respecte els seus veïns.
El vell Bismarck ja va intuir que no podria derrotar obertament el socialisme i es van anar introduint gradualment diverses lleis que garantien un mínim benestar als obrers: assegurança per malaltia, per incapacitat, pensions per jubilació...
D'aquesta manera el missatge més radical del SDP va desactivar-se i el partit es va anar integrant, malgrat les limitacions del sistema, en la vida política del país, fins al punt que a les últimes eleccions del II Reich (1912) assoleixen ser la primera força política del país. A vigílies de la gran Guerra era, sens dubte el partit socialista més poderós d'Europa.
No hem d'oblidar el paper de l'exèrcit dins el Reich. El cas del Capità de Köpenick és simptomàtic: un sabater, exconvicte, es va vestir amb un uniforme d'oficial i va ordenar un escamot de soldats a acompanyar-lo a l'ajuntament de Köpenick -llavors un suburbi de Berlin- per apropiar-se de la caixa municipal. Li van fer cas sols perquè duia un vestit militar!
Entrar o tenir un membre de la família a l'exèrcit era un honor, una marca de distinció social. A la tradicional aportació d'efectius als quadres d'oficials que feia la noblesa s'afegí la burgesia. Els generals Mackensen (ennoblit després amb el von) i Ludendorff provenen d'aquestes classes mitges que volen imitar les altes.
Entrar o tenir un membre de la família a l'exèrcit era un honor, una marca de distinció social. A la tradicional aportació d'efectius als quadres d'oficials que feia la noblesa s'afegí la burgesia. Els generals Mackensen (ennoblit després amb el von) i Ludendorff provenen d'aquestes classes mitges que volen imitar les altes.
| El kaiser passant revista a les tropes. |
L'incident de Zabern (1913) va posar en qüestió l'excessiu poder de l'exèrcit dins el Reich; el xoc amb la població civil d'una regió difícil d'integrar (l'Alsàcia cedida per França el 1871) acabà amb la impunitat dels oficials implicats davant la indignació de l'opinió pública.
...in der Welt
Com deia al principi Alemanya és una de les nacions de l'Europa contemporània que més tard esdevé estat. I intenta posar-se al novell de la resta de potències occidentals. S'implica en la carrera colonial i sols 14 anys després de la unificació acull i certifica la partició del continent africà (Congrés de Berlín, 1885).
Els actuals Togo, Camerun, Namíbia i Tanzània van esdevenir colònies mercès a això, gràcies a les pressions de l'anomenada Lliga colonial, per bé que Bismarck no n'estava molt interessat.
| Almirall von Tirpitz |
Per mantenir aquest petit imperi colonial -ampliat amb la compra (!) el 1899 de les illes de Micronèsia a una Espanya derrotada- calia una flota capaç de fer sentir la presència alemanya.
Esperonada pel monarca i l'almirall von Tirpitz s'inicià una carrera de construcció de vaixells de guerra per tal d'arribar a tenir uns efectius comparables als de la flota britànica.
Això no va fer gràcia als anglesos, que acabarien apropant-se a la seva vella enemiga -França- i de retruc a la Rússia tsarista.
Com veiem un magnífic còctel en el país que lideraria una de les faccions en lluita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada