S'atribueix a Salvador Dalí la frase "No m'importa que parlin malament o bé de mi, el que importa és que parlin de mi".
A l'Empordà expliquen anècdotes que el retraten menjant o passejant tranquil·lament fins que albirava un periodista o fotògraf, per a començar aleshores a fer les seves extravagàncies.
Aquest personatge no va tenir por al ridícul, encara que ben pocs dubten que artísticament fos un geni.
El ridícul el defineix el diccionari de la RAEL com "situación que por su rareza o extravagancia mueve o puede mover a risa", el de l'IEC "Que mou a riure-se'n, digne que hom se'n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc.(...)". Però més que quelcom descriptible amb paraules crec que és més aviat experimentable.
Un moment o altre de la nostra vida hem tingut la sensació, certa o no, de haver-lo realitzat, cosa que ens produeix rubor i vergonya.
La vergonya és, tiro altre cop de diccionari, el "Torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda" o bé "Estimació de la pròpia honra", entre altres definicions.
Hi ha la pròpia vergonya, que toca la nostra autoestima, i la vergonya aliena, la que hom sent per la conducta deshonrosa i indigna d'un tercer.
Hi ha la pròpia vergonya, que toca la nostra autoestima, i la vergonya aliena, la que hom sent per la conducta deshonrosa i indigna d'un tercer.
Quan jo tenia nou anys em van regalar un radiocasette amb funcions de gravadora. Amb altres nens i nenes jugàvem a fer programes de radio, diferents veus, cantar... I com a molt algun adult somreia en sentir-nos i veure'ns tan entretinguts.
Ara això no ho faria, amb l'edat he adquirit sentit del ridícul. I també de la vergonya aliena, o sigui allò que ni disculpes en un altre.
"Y hasta aquí puedo leer" deien a l'Un, dos, tres
M'agrada el formatge, però crec que a partir d'ara demanaré els entrepans de fuet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada