divendres, 14 de novembre de 2014

Escandalitzats... de què?

Mentre escric aquestes ratlles escolto de lluny un debat sobre els casos de corrupció més recents, on participa, entre altres, aquell noi de les samarretes curioses i l'espardenya a la mà que treballa temporalment al Parlament de Catalunya.
Font: www.ara.cat

Ara tots s'escandalitzen per aquestes trames corruptes: Mercuri, Treball, Palau, Gürtel, Púnica, EREs falsos andalusos, targetes opaques de Bankia, els comptes de la família Pujol... Si tirem enrera hi trobaríem Prenafetes, Naseiros, Juan Guerra, Turisme, Casinos, Roldán... 
Què ha canviat des de llavors? Són una novetat? No! Per què aquesta suposada actitud d'intolerància? No és un pèl farisaica? 
Si fos l'inici d'una moral social, que reprovès els deshonestos i reconeguès la Honradesa i rectitud de l'individu encara... Però tinc els meus dubtes.
Per què? Perquè si molts d'aquests que s'escandalitzen fossin al lloc dels corruptes... Farien el mateix! 
És el que té en no haver, ni reconèixer uns valors o referents morals que siguin inamovibles, perdurables en el temps per part de la societat. Si podem evitar-nos tributar per algun concepte, ho farem per pròpia iniciativa? 
Quan veus que el trampòs, el cara-dura, el barrut escala i aconsegueix reconeixement social, com et sents?

A nivell personal he procurat -teniu permís per desmentir-ho, lectors- ser honest i actuar correctament, però molts m'han pres per ximple. Què he de fer, doncs? No crec pas que sigui l'únic que es planteja si val la pena.

3 comentaris:

Maspons ha dit...

Sí en general, la gent és fàcilment corruptible,, i més si no hi ha uns valors i codis morals perdurables.
La diferència d'aquest cupaires és q veig q van de bona fe.
Per cert, tothom diu "honest" i hauríem de dir honrat.

L'Home Tranquil ha dit...

Bones Criteri!
En algun moment vaig pensar "en el lloc d'aquest jo no ho faria!" però després t'adones de la mentida que estàs dient en fer-se el purità.
Els nois CUPaires de bona fe? Fins quan? Mentre no es toca cuixa... vull dir poder tothom és pur. He de confessar que tot i no compartir les idees m'agradava en Jordi Cañas quan expressava denúncia del sistema.
Insisteixo en què no anem gaire enlloc si no hi ha una moral social, un retret palpable i durador, no degut a la cojuntura per les dures circumstàncies que molts pateixen/patim, sinó més enllà.

Maspons ha dit...

Home, a mi em sembla q aquests CUP van amb més ganes de netejar i canviar que els politics i partits d'ara.
L'anticatlà del Cañas no me l'anomenis.Potser denunciava amb raó,però `per lo q mirava es per la seva butxaca.
Avui no coincidim:)
Saluts