Però avui no parlo de literatura castellana...
La setmana passada vaig decidir reprendre la lectura d'una trilogia que havia deixat interrompuda: la trilogia de Salterton, novel·les del canadenc Robertson Davies. Si l'estiu de 2013 fou el de la Trilogia de Deptford aquesta primavera va tocar iniciar la de Salterton, un conjunt d'obres més primerenques.
Els dos primers llibres centren l'acció únicament en la imaginària ciutat de Salterton (Ontario), mentre la tercera entrega A mixture of frailties (Una mescla de flaqueses) trascendeix l'àmbit provincià i esdevé cosmopolita.
La trama? Un testament enverinat condemna un jove matrimoni a no poder gaudir del llegat de la mare, Mrs. Bridgetower, fins que es produeixi el naixement d'un varó. Mentrestant els marmessors del testament -entre ells el fill de la difunta- hauran de costejar l'educació artística d'una jove promesa local a Europa.
L'elegida resulta ser una humil oficinista que canta gospel a la seva comunitat religiosa, i la beca canviarà les seves perspectives vitals.
L'elegida resulta ser una humil oficinista que canta gospel a la seva comunitat religiosa, i la beca canviarà les seves perspectives vitals.
Mentrestant la jove parella desheretada intenta tenir la criatura desitjada, amb contratemps, ansietat, tensions... fins i tot s'insinua el fantasma de Mrs Bridgetower vetllant perquè no succeeixi.
Aquí no és el personatge físic de la mare opressiva el protagonista, sinò el seu llegat, un fantasma que ha disposat la humiliació del seu fill des de la tomba. Si la Bernarda Alba de Lorca disposava que "mandaría en lo mío y en lo vuestro hasta que me saquen con los pies por delante"* a les seves filles, aquí Mrs. Bridgetower ho realitza fins i tot després.
Com acaba? Faré com el personatge secundari però singular de l'organista Humphrey Cobbler insinua a l'escena final:
Com acaba? Faré com el personatge secundari però singular de l'organista Humphrey Cobbler insinua a l'escena final:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada