dijous, 11 de desembre de 2014

Eunucs

Què hem d'esperar d'una espècie que per al seu consum castra animals com pollastres i vedells per a que esdevinguin capons o pulardes i bous?
Capons (font www.cascajares.com)

Les motivacions per aquesta pràctica són de caràcter gastronòmic: en no desenvolupar-se sexualment la criatura acumula greix dins el seu interior i la carn surt més gustosa.

L'ésser humà té punts de crueltat inexplicables. L'altre dia parlàvem mentre féiem el cafè dels castrats i els eunucs.

En el primer segle i mig d'existència de l'òpera foren popularíssims els castrati. Aquests eren homes d'extració generalment humil als que se'ls havia practicat una intervenció quirúrgica abans de la pubertat per a que mantinguessin aquella veu infantil i aguda amb la que destacaven. Tot i això no sempre sortia bé l'operació i molts es malaguanyaven. Destaquen d'aquella època Farinelli, Cafarelli o Senesino.

Fora del món de l'art els castrats eren coneguts amb el nom d'eunucs. Els seus serveis eren apreciats per diversos regnes i imperis antics perquè eren considerats servidors, que per causa de la seva estirilitat (sobrevinguda), podien ser de confiança: no procurarien per la seva descendència. El general bizantí Narsès n'era un d'ells, així com l'almirall xinès Zheng He, l'explorador de l'Índic. 

En les guerres les humiliacions dels vençuts eren tant de tipus econòmic (saqueig, tributs) com sexuals, això incloïa tant la violació de les dones com la castració dels mascles.

M'agradaria pensar que aquest grau de brutalitat humana ja està passat, però veient com encara ho apliquem a les bèsties...