Pastar fang

Quan anem a l'hort sovint les meves filles es posen a jugar amb la terra.

Proven de fer "sorra fina", muntanyetes i tota la pesca.

Però el pitjor arriba quan començo a regar i són a prop de la manguera. Llavors no cal dir com s'embruten mans i roba!, qui més qui menys ha estat nen, ha fet pastetes i s'ha posat perdut.

Això és per a mi el significat de l'expressió "pastar fang": fer jocs de criatures totalment intrascendents que t'embruten i que no aporten gaire cosa als altres, sinó és el maldecap de netejar després la roba.
Hi ha gent que prefereix fer-ho enlloc de preocupar-se per les coses importants de la vida; que s'hi quedin llavors!

Un gran faisà en el món

Tot tafanejant a la biblioteca em vaig trobar un dels pocs títols de la Nobel Herta Müller que era publicat a la península abans que se li concedís el premi: L'home és un gran faisà en el món (Der Mensch ist ein grösser Fasan auf der Welt), editat per Siruela -l'editorial del fill intel·lectual de la duquessa d'Alba.

Una llar per a Schönstatt

La petita família de Schönstatt a Girona està d'enhorabona: després d'any i mig de gestions, d'entrevistes i d'obres ja tenim una llar pròpia.

Han estat anys trobant-se en cases particulars, locals d'alguna parròquia, els soterranis d'una església, el via crucis de cada Divendres Sant... La necessitat d'un lloc que es pogués considerar propi, on tothom es sentís vinculat, sempre ha estat present. 

Repeteixo que no ha estat un camí fàcil: primer trobar l'emplaçament -i aquí hem tingut un equip de cerca que hi ha posat voluntat-, després tractar amb la propietat -i cal dir que la seva actitud ha estat força comprensiva-, i també la pregària individual i conjunta per assolir aquest objectiu. Estem segurs que tot això és una primera passa en un camí que volem fer abundós.

Escrit a la paret, trilogia de Miklós Bánffy

Escrit a la paret. Trilogia transilvana (Az Erdélyi trilógia)
Los días contados
Las almas juzgadas
El reino dividido
Ed. Libros del asteroide, 2009-2010

Transilvània...

Febre de gin tonic

En els últims dos anys aquest combinat s'ha posat tant de moda que és estrany no trobar-se qui, en una colla, el demani quan surts a prendre una copa. En quant a la ginebra la varietat de marques ofertes ha crescut de forma exponencial. Jo, dels meus temps de barman les nits de funció al teatre recordava les típiques Beefeater, Bombay, Tanqueray, Giró o Xoriguer (aquestes dues del país) que teníem a una prestatgeria, més enllà de la dels whiskies i els cognacs/brandies. Ara hi  ha establiments comercials que tenen exposat un bon reguitzell a l'aparador, amb noms (i preus) variats. 


Els components, com ja indica el seu nom són dos: aigua tònica i ginebra. De la primera se'n troben marques com la Scwheppes (per cert, quès se'n va fer del senyor que en protagonitzava els anuncis als anys 80?), la boira nòrdica i unes poques més.

La història de la ginebra no la narraré: podem trobar-la via internet a la Wikipedia o a planes especialitzades en alcohol, o bé consultant llibres mitjanament fiables. Sí que em provoca curiositat la gestació del combinat: ¿fou potser la colonització de regions tropicals, afectades per la malària, pels súbdits de Sa Graciosa Majestat que motivà que aquests prenguessin una beguda que porta quinina (la tònica) i que per amorosir el seu regust amarg hi barregessin un licor la recepta del qual l'havien importat dels Països Baixos?

I per últim una anècdota de fa temps, quan L'HT era un jovenet de 21 anys: un familiar ens va convidar a prendre alguna cosa per celebrar l'aniversari un vespre d'estiu i mentre els altres demanaren refresc o cerveseta un servidor va tenir l'ocurrència de demanar un gin-tonic.
La cara dels altres era un poema: era considerada una beguda de iaios. Ara no, és el més in, i com més estranya la marca de ginebra millor. Curiós, no us sembla?

Aquest bloc no fa vaga!

És hora de respirar profund, serrar les dents i, prenent força, continuar tirant cap endavant perquè no vindrà ningú a salvar-nos.

(Apunt personal: vaig ser elegit membre del comitè d'empresa i cap dels que en formem part deixarà d'acudir al treball, i som de 3 llistes diferents!)

In the pursuit of love, Nancy Mitford

A la caza del amor (In the pursuit of love), Nancy Mitford, 2005 (1ª ed. anglès 1945), Libros del asteroide. Ressenya aquí.

En trobar-lo a la biblioteca vaig pensar: "Té, una de les germanes Mitford, serà aquesta una de les feixistes de la família?". M'explicaré: segons el que tenia entés eren filles d'un lord anglès i una d'elles fou tan propera al feixisme que va acabar essent l'amant del líder feixista britànic, Oswald Mosley (antic membre destacat, per cert, del Labour Party). Amb la introducció ja veig les peculiartitats familiars: dues germanes filonazis, una comunista, una escriptora (aquesta) i alguna altra que continuà la saga com a lady anglesa.

Cinc de les germanes Mitford. Nancy és la segona a l'esquerra

El llibre té una bona part autobiogràfica: els germans Radlett viuen a la seva mansió al camp i no van a l'escola, sinó que se'ls educa a casa. Amb una mare absent i un pare colèric (l'autora comenta que portava gastades moltes dentadures postisses de tant serrar les dents, o que presumia d'exhibir al saló principal una pala de sapador amb la que s'havia carregat tres o quatre alemanys durant la Gran Guerra), els fills van creixent sense gaire contacte amb l'exterior. La seva infància transcorre a principis dels anys vint, i als convulsos anys trenta entra a l'edat adulta. Quan arribarà l'edat de merèixer els fills (i sobretot les noies) prendran camins dispars. 

El personatge central és Linda, el destí de la qual ens el descriu la cosina Fanny, la narradora de l'obra. Sense un criteri ben format entendrà per amor qualsevol cosa fins que el trobi finalment de forma poc convencional. 

Desfilen de fons els conflictes socials latents entre classe benestant i treballadors, el propi classisme anglès entre aristocràcia rural i nous-rics burgesos, la guerra civil espanyola (la ciutat de Perpinyà i els camps de refugiats són escenaris d'una part de la novel·la), i finalment la Segona Guerra Mundial.

Un llibre amè que amaga una reflexió sobre la classe social de la que procedia l'autora.

I una bona tria per part d'una editorial que publica llibres notables. Tinc pendent, per cert, ressenyar la Trilogia "Escrit a la paret" de Bánffy.