Confraries gironines i jovent 2013

Sols unes ratlles breus per donar a conèixer algunes activitats que m'han arribat de dues confraries gironines dirigides a nens i joves i que tindran lloc durant aquests dies de Setmana Santa. Ignoro si alguna més ho ofereix, i òbviament queden apart les activitats que realitzi la Delegació de Joventut del Bisbat (Pasqua jove a Blanes i vetlles de pregària).

La temptació Savonarola

Estàtua de Savonarola a Ferrara, la seva ciutat natal

Girolamo Savonarola fou un religiós popular a la Florència del Quattrocento. Pertanyent a l'ordre dels dominics o predicadors, en els seus sermons proclamava la necessitat de reformar una Església corrupta així com la denúncia social i política, enfrontant-se tant a l'oligarquia urbana com al Papat.

Segona Jornada Diocesana de Famílies

D'aquí poc menys de 36 hores s'iniciarà la segona Jornada (potser també escauria més el terme Trobada) de famílies de la diòcesi de Girona. Aquest any entorn la transmissió de la Fe en l'àmbit familiar, amb tallers per a diferents edats.

Txecs i eslovacs

Algú em va comentar un cop que semblava tenir una debilitat pels estats o règims dissolts o del passat. No és la meva intenció defraudar-lo, així que avui tornem a Centreeuropa després de l'excursió africana del mes d'octubre:

Acotem el temps: la primera república txecoslovaca té una durada de poc més de vint anys, de 1918 a març de 1939. És succeïda per dos entitats: el Protectorat alemany sobre Bohèmia i Moràvia, i la república Eslovaca. Després de la guerra sembla que es restaura, però poc després el partit comunista pren el poder i el retindrà fins 1989. Finalment l'u de gener de 1993, fa poc més de vint anys, va quedar separada en dues entitats independents.

4th February

Some things will never be forgotten.

Fa 80 anys

Era un dimarts, 30 de gener. El President de la República, un vell militar de passat gloriós, hagué de cedir i nomenar al capdavant del gabinet aquell personatge que detestava.

Replantejar

En alguns moments de la nostra trajectòria vital hi ha aquell moment en què un es pregunta si està fent el correcte, si el camí que segueix l'està portant al lloc que desitjava quan el va emprendre, si està fent el possible per ser feliç i fer feliç el qui té al seu cantó. 

Dubtar està bé, és un signe de la nostra humanitat, de la nostra pròpia consciència, del Jo propi -manllevo la idea a Descartes-, de la nostra capacitat de reflexionar. ¡Malament rai si no tenim algun dubte, encara que sigui mínimament per triar entre melmelada d'albercoc o de maduixa!

Com deia, arriba un moment d'aturar-se, d'avaluar la rendibilitat (permeteu-me el llenguatge financer) del nostre esforç, de preguntar-se si val la pena i, en conseqüència, de prendre decisions. Els detonants d'aquestes situacions són dispars: un infart, un accident, unes simples paraules pronunciades per un tercer, un acte en aparença trivial...
Cadascú deu tenir algun exemple al cap, personal o protagonitzat per altres, en què algú ha decidit quelcom de trascendent en la seva vida que s'allunya del que era habitual en ell: deixar un important lloc d'executiu per anar a fer de pastor de cabres; uns estudis d'enginyeria per començar a cursar filologia semítica; una vida de festa contínua per entrar en un monestir budista -i viceversa-, o girs no tan copernicans com començar a fer esport quan tota la vida has estat ajagut al sofà, passar de fumar tabac ros a fumar Celtas, llençar aquell gerro que mai t'ha agradat, pensar si val la pena esmerçar esforços per algú que no ho aprecia, atrevir-se a creuar més que una salutació amb el senyor que et despatxa rera un taulell i que resulta ser una eminència en el camp de la filatèlia pakistanesa -la teva passió!-
Veritablement aquests temps estan essent de replantejament de moltes actituds, de paradigmes i models que fins fa poc semblaven intocables i que segurament han ofegat o amagat anhels millors. Si ha de ser per bé, benvinguts siguin.