Un any més, i van quatre, vaig recórrer un tram del Camí de Santiago.
Dissabte passat vaig sortir en bicicleta de León, el diumenge d'Astorga, dilluns següent des de la Cruz de Ferro (divisòria de les comarques de la Maragateria i El Bierzo), i ahir a peu des de Villafranca del Bierzo enlairant-me fins O Cebreiro.
Vaig passar per Puente de Órbigo, Rabanal del Camino (déu n'hi do el sidral que tenen muntat amb uns benedictins), Ponferrada, Cacabelos, Travadelo, Vega de Valcarce, ja enlairant-me de 500 a 1.300 m.
Finalment O Cebr
eiro... Les guies parlen d'etapa reina o una cosa així i tenia la impresssió que seria més difícil, però no. Vaig estar-m'hi unes sis hores i poc, comptant parades. No em faig gran encara.
eiro... Les guies parlen d'etapa reina o una cosa així i tenia la impresssió que seria més difícil, però no. Vaig estar-m'hi unes sis hores i poc, comptant parades. No em faig gran encara.
Tinguérem temps de saludar una amiga de la família abans d'iniciar el camí, però aquest any no havia cap cunyat a prop com l'any passat.
Ah! Qui vulgui menjar consistent no pot deixar l'oportunitat de tastar un cocido maragato, però val més que vagi ben dejú.
3 comentaris:
Ei! que nosaltres t'acompanyàvem... cada etapa, cada esmorzar, cada segell... cada any és una aventura inoblidable!
Sí, meine Liebe, la família ho compartiu i patiu.
Llegir-te és fer-me entrar ganes de fer també el Camí. Algun dia. I tastar aquest famós "Cocido".
Publica un comentari a l'entrada