dimarts, 2 de novembre de 2010

La Visita del Papa

Vagi per endavant que L'Home Tranquil assistirà, junt amb la família a la consagració del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona aquest diumenge 7 de novembre.

Amb les salvetats que cal posar en aquesta comparació, no és cada dia que el gerent d'una multinacional es presenta a una sucursal encara que sigui per inaugurar una nova seu; doncs amb la visita d'aquest diumenge passa de forma similar: no tots els dies el Papa s'aixeca i diu: "Nen! Truca Air Italia i prepara les maletes! Anem a fer una fideuà a Barcelona!".


Què significa una visita papal?
Es tracta de viatges pastorals. Tot i que el Papa (bisbe de Roma) té consideració de Cap d'Estat no va com a tal, per aquests afers ja hi ha el Secretari d'Estat, una mena de primer ministre i els diferents nuncis (ambaixadors). Comparativament és una visita com les que a nivell diocesà realitzen els bisbes a les seves parròquies, aquestes visites ara són formalitats però quan les comunicacions eren les que eren i es trigaven dos o tres dies a arribar a un lloc servien perquè el bisbe repassés l'acció del capellà que hi tenia destinat i si era el cas apliqués alguna amonestació.
En aquesta ocasió s'intenta matar 2 ocells d'un tret: el dissabte s'estarà a Santiago de Compostela, el centre de pelegrinacions més important de la Cristiandat, i diumenge es consagrarà* la Sagrada Família (Temple Expiatori) a Barcelona. No cal oblidar tampoc que l'agost de l'any vinent, 2011, la ciutat de Madrid acollirà la Trobada Mundial de la Joventut, amb l'afluència de joves i no tan joves que haurà. Per tant es tractarà també d'escalfar motors per l'any vinent.

* Consultada la plana de l'organització papabarcelona2010.cat es parla de DEDICACIÓ enlloc de CONSAGRACIÓ per mi és més solemne el terme que empro ja que implica la declaració de lloc sagrat per l'autoritat eclesiàstica pertinent.


La Sagrada Família un Temple Expiatori?
Aquesta explicació se la dec al Dr. B., de l'UAO que aquest vespre ens ha fet una xerradeta sobre Antoni Gaudí. Un temple expiatori s'aixeca amb almoines ofertes per les diferents persones que s'hi acosten demanant d'aquesta forma el perdó, expiació, de les seves faltes.
Normalment es trigaria més, però el professor afegeix que la perversió del tema és considerar almoines els ingressos derivats de les visites turístiques. Dubtava de si algun dia es podrà realment fer missa a la gran nau central o quedarà com a parc temàtic.
Per cert, exemples de temples expiatoris posarem un altre de Barcelona, el Tibidabo, i un de París, el Sacré Coeur.


Cal tot aquest desplegament (trànsit tallat, transport interromput, estacionament prohibit...)?
En qualsevol visita de dignataris internacionals es prenen mesures de seguretat similars.
No sé què es va fer a la Costa del Sol durant l'estada privada de la sra. Obama i les seves filles, però no crec que fos menys del que es farà. I allò eren les seves vacances, però el Papa Ratzinger vé per feina, a "inaugurar". I aquest home de vuitanta anys mou multituds.
El Dalai Lama és una altra autoritat moral i religiosa a nivell mundial però aquí no arrossega tant, amb tota l'estimació vers la seva persona.
Es parla de 36.000 places a l'exterior del Temple, però la sensació entre els que volen assistir és que haurà més gent i tant el comitè organitzador de l'Arquebisbat de Barcelona com les autoritats municipals estan desbordats.


Hi ha organització?
Això és el que ens preguntem molts... Diguem que des de l'Arquebisbat es va bastir un comitè organitzador, amb el seu pressupost pertinent, que hauria de coordinar amb l'autoritat municipal les accions, a part d'iniciar el reclutament de voluntaris.
Com he dit la sensació entre molts catòlics de carrer és que estan desbordats: no s'esperaven l'afluència que haurà. Si la previsió del grup amb el que vaig era de 250 persones s'ha presentat un llistat de 280. Imaginem amb grups més nombrosos.
De pressupostos ja ni parlem, partien amb 400.000 € i fa dues setmanes sentia que gairebé doblarien.
Un altre tema és la prelació de grups assistents: primer les parròquies (de Barcelona o també d'altres diócesis?), segon les escoles religioses (qui presideix el comité és membre de la FECC), després associacions, congregacions, esplais, confraries i moviments (Focolars, Regnum Christi, Opus Dei...). Alguns moviments i congregacions tenen prou infraestructura com per incloure's -camuflar-se- dins els col·legis, altres són poquets i si ho fan renuncien a l'expressió de la pròpia identitat o carisma, un bon dilema.

Un exemple del desconcert: dijous 14 d'octubre els responsables dels grups que han sol·licitat invitacions per a l'acte (no diguem per ser a dins del Temple) reben un correu electrònic en el que se'ls demana un llistat dels assistents per al diumenge 17. Ja veus les trucades, SMS' i correus electrònics urgents dels coordinadors de cada grup a la seva gent.
I els voluntaris? Sap greu recòrrer-hi, però a hores d'ara la web germinansgerminabit dòna més informació del tema si hi busquem una mica; de moment hi ha publicada una carta d'algú que s'ha ofert com a voluntari i no li han contestat. I van desgranant...


I com es paga?
Tornem-hi. Es prenen les mides de seguretat similars a la visita d'un cap d'estat, com el del sr. Obama. I en tot cas no s'allotja a un hotel, sinó a cal bisbe. En tot cas deixo l'enllaç a l'article de Miró i Ardévol al respecte, és en castellà.


Haurà oposició...
És clar. Amb el mateix missatge que quan va anar a València el 2006 "Jo no t'espero" (en valencià "jo no t'espere"), cosa que mostra l'originalitat d'aquests col·lectius. Des del poder ja hi ha qui ho atia, però es suposa que hi ha un dret a manifestar la pròpia opinió i que quan Teodoro Obiang, sanguinari dictador de l'excolònia de Guinea Equatorial o Mohammed VI de Marroc, o Gaddafi, Robert Mugabe o Hu Jintao es dignin (si es dignen) a visitar la ciutat realitzaran el mateix. Hi haurà concentració el 4 al vespre a la pça Sant Jaume i algú tenia pensat una contramanifestació (o "kontra" en l'argot subversiu) però es fan crides al desgreuge amb pregària.

I ara una opinió personal per acabar: de què tenen por? Per què aquesta mania de ridiculitzar i criticar un home culte dedicat a una Fe? No li han perdonat que fes llaurar dret a l'esquerra, però s'oblida que també va repartir a la dreta.
Catòlic vol dir universal i això ho oblidem, l'Esglèsia Catòlica és temuda o odiada perquè no es sotmet (finalment) a cap poder o realitat nacional, com les esglèsies ortodoxes o protestants.
Perquè la jerarquia pot ser tot el criticable que es vulgui, però manté un ordre i doctrina i tard o d'hora els més extremistes són sotmesos o exclosos.
I no oblidem tampoc és una organtizació formada per humans i amb totes les debilitats dels humans. Si busquéssim la puresa de totes no quedaria cap.

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Bravo, bravo Sr. Tranquil!

Estic d'acord amb cada paraula que ha escrit. Li explicaré el meu cas i el de la "meva parròquia" de Perpinyà.

Jo sóc voluntari. Vaig enviar els papers dos dies després que es pengessin al web. Fins abans d'ahir no em van trucar per dir-me que, certament, era voluntari. I em convoquen dijous al seminari de Barcelona a la reunió d'organització...Tot al darrer moment!

Però és que els voluntaris no són els únics que es troben amb aquestes coses. Llevat dels concelebrants, que d'ençà el dia 25 d'octubre ja tenen les acreditacions, la resta no sap res encara. Per exemple, el grup –únic– de la diòcesi de Perpinyà-Elna. Unes 120 persones, dos autobusos. Ho ha organitzat un sol sacerdot en tota la diòcesi. Només ell. Les autoritats diocesanes –bisbe inclòs– no han mogut ni un dit. Però aquest sacerdot es troba amb el problema del correu que li demana nom i cognoms de tots els assistents. I, evidentment, la petició que tanqui ja la llista dels inscrits. Em comentava abans d'ahir que rep cada dia 10 trucades (a més dels correus) de nordcatalans que es volen inscriure. Em diu que hauria pogut muntar un grup de 400 persones, ben bé, si encara es poguessin fer inscripcions.

Bé, Sr. Tranquil, fins al dia 7 a Barcelona!

Anònim ha dit...

Suposo que no fa més que confirmar el que els simples fidels intuïm. Tinc in mente el record de la JMF de València i què complicat fou per nosaltres, llavors amb una nena petita de 8 mesos, prendre transport públic per tornar al nostre allotjament. El meu cunyat ens va demanar venir fa 10 dies i sembla impossible trobar-li lloc. I els casos que no debem saber. De vegades penso que el major obstacle per l'Esglèsia institucional són alguns dels seus clergues.
No havíem quedat en un Auto de Fe? ;D

Lycaon ha dit...

La comparació bona és la del Dalai Lama, que no és ni cap d'estat ni representa cap religió significativa de Catalunya. Quan ve aquí, tots els polítics d'esquerres s'hi volen retratar. En canvi, ve el Sant Pare i tot són inconvenients per part dels més ignorants...