Posant-me al dia

Posem-nos al dia:

1) Eleccions catalanes:

Crec que ja estava cantat que perdria qui tocava, encara que no entenc com se'ls perdona la vida a IC-V-EUiA (sopa de lletres pretesament multicolor però de etern to roig). Em quedo amb la imatge del Polònia, no té preu.

Fixem-nos ara en els resultats dels petits, que solen ser més interessants que els de sempre:
la coalició encapçalada pel sr. Laporta treu 4 escons, si hagués anat amb els Reagrupats d'en Carretero serien 5 (càlculs del Diari El Punt de la setmana passada);
Els nois de l'Anglada treuen poc més de 75.000 sufragis, un 2,42% insuficient per començar a comptar per al repartiment d'escons -es requereix un 3%-. Han fet, però, un salt, ajudats pel context de crisi, dels pocs milers que obtingueren el 2003.
Però a Anglada no li interessava tant el salt al Parlament autonòmic com calibrar les possibilitats per formar llistes i entrar als ajuntaments d'aquí sis mesos, quan toquin les municipals. Als pobles, on tothom es coneix, és molt poc possible que hagi gent per formar-ne, però a les poblacions més grans pot saltar alguna sorpresa. Aquí les comarques gironines sols n'hi ha un regidor, però amb el que corre... 

Això sí, no he vist cap promesa d'el·laboració de llei electoral pròpia i, un altre cop, la ciutadania s'ha hagut d'empassar llistes tancades i bloquejades.   

2) Vaga de controladors aeris.

Independentment de les raons i motius que van dur aquest col·lectiu a muntar una vaga a l'inici d'un llarg pont festiu crec que una ampla majoria coincidirà en assenyalar la inoportunitat d'aquesta, amb totes les conseqüències que dugué a part de la població que es podia permetre viatjar fora.

Fixem-nos en com no es va trigar a qualificar el seu acte de xantatge, els seus treballadors com a privilegiats, insults varis... Sense entrar en el tema de si les reivindicacions són justes o no.

Fixem-nos també que el Govern no vacil·là en declarar en poques hores l'estat d'alarma. La Constitució i una llei específica preveuen aquesta declaració, però mai, mai, s'havia aplicat aquest supòsit.

S'ha creat un precedent. I això és inquietant. La propera vegada a declarar-se no es trigaran 30 anys, no haurà temor per part del govern de torn.

Curiós també que l'hagi declarat un executiu que s'autodenomina d'esquerra. Gairebé ningú ha protestat. M'agradaria saber si les reaccions haurien estat iguals d'haver procedit de la mateixa forma un govern format pel Partido Popular o altres dretes.

Fixem-nos també que amb la història aquesta dels controladors i les revelacions de Wikileaks no s'ha parlat amb prou feines de la crisi (?)/depressió(?)/recessió(?) durant una setmana.