El món d'ahir.

Aquest és el títol de les memòries de l'escriptor Stefan Zweig (1881-1942). Actualment es troben una desena de les seves obres en català, entre elles aquest llibre. 

Una excursió a Siena

Fou ja fa uns anys: érem acabats de casar. Vam decidir fer el viatge de nuvis a Itàlia.  

Caront i Cèrber

Últimament estic molt mitològic... Avui, relacionat amb l'escrit sobre Proserpina o Perséfone continuaré parlant de personatges de l'inframón segons la mitologia grecorromana.

Els morts anaven a parar al regne d'Hades, que com vaig comentar estava situat a les profunditats terrestres. Per tal d'arribar al destí final havien de travessar el riu Aqueront en la barca que conduïa Caront. Caront, doncs, és el barquer de l'infern. Sempre duia als seus passatgers en una direcció: cap al regne d'Hades. Sols Orfeu aconseguí commoure'l i fer tant el viatge d'anada (era viu) com el de tornada.



La barca de Caront, de Benlliure



Les portes del regne d'Hades eren guardades un gos de tres caps i cua de drac anomenat Cèrber. Hades s'assegurava així que cap mort sortís, ni que els vius hi entressin. Orfeu, però, també el va amansir amb la seva música per sortir-ne amb Eurídice.



Un altre personatge de la mitologia grega que el vencé fou Heràcles (Hèrcules), en un dels seus dotze treballs.



En castellà Cèrber és Cerbero, el can (gos) Cerbero. Pensem que aquesta denominació ha acabat derivant en una paraula pròpia: cancerbero, el que guarda la porta, el porter d'un equip de futbol que no ha de deixar passar cap pilota.

A la vida real he descobert que dues persones que coneixia estan fent uns papers similars als d'aquests mites: guarden el regne d'Hades, el seu amo.

Com cada any per aquesta época...

Sols el text en alemany:

Am Brunnen vor dem Tore, da steht ein Lindenbaum, 

ich träumt in seinem Schatten so manchen süßen Traum; 

ich schnitt in seine Rinde so manches liebe Wort; 

es zog in Freud´ und Leide zu ihm mich immer fort.

Ich muß auch heute wandern vorbei in tiefer Nacht,

da hab ich noch im Dunkel die Augen zugemacht,

und seine Zweige rauschten, als riefen sie mir zu: 

Komm her zu mir Geselle, hier findst du deine Ruh´.

Die kalten Winde bliesen mir grad ins Angesicht,

der Hut flog mir vom Kopfe, ich wendete mich nicht.

Nun bin ich manche Stunde entfernt von jenem Ort,

und immer hör ich´s rauschen. " Du fändest Ruhe dort."

W. Müller

I la música que Franz Schubert li va posar en el seu cicle de 

cançons Winterreise (Viatge d'hivern).

El mite de Saturn

Ja vaig escriure al respecte fa uns quatre anys, però divendres passat vam tenir a sopar una persona amb la que vam explorar el cantó psicològic del mite.

Recordem la història: la mitologia grega ens presenta uns primers déus creadors com són Gaia (la terra) i Urà (el cel). De la seva unió o còpula (certes fonts parlen de violació de Gaia per Urà) neixien els titans i altres criatures monstruoses com els cíclops, que eren empresonades tot seguit.

Cronos (en llatí Saturn), el més jove dels titans, instigat per la seva mare es revoltà, deposà el seu pare i el castrà, llençant els seus testicles al mar. Hi ha qui diu que el naixement d'Afrodita es deu precisament a aquest fet: de l'escuma generada sorgí la deessa.

El naixement de Venus, de Botticelli



 Tornem a Cronos/ Saturn: Urà, tot i ser castrat maleí el fill i profetitzà que al seu torn seria derrocat per un dels seus fills. Tement el seu  compliment Saturn anà devorant un a un els fills que paria la seva esposa/germana Rhea: Dèmeter/Ceres (mare de Proserpina/Perséfona), Posidó/Neptú, Hades/Plutó, Hera/Juno i  Hestia/Vesta. En el seu últim part Rhea amagà l'infant i entregà una pedra al seu marit. El nen-déu era Zeus, que un cop adult acomplí la profecia i derrotà el seu pare.

Feta la introducció llarga mirem el seu aspecte psicològic: Saturn és un progenitor que tem que algun dels seus fills el superi. Recordem que és també el castrador d'Urà, el seu pare, i que, per tant, duu a terme una castració mental dels fills. Aquesta s'expressa amb coses com el menyspreu dels seus actes i opinions, insults, crits, una fiscalització dels seus moviments (on vas? amb qui has parlat? De què has parlat? Qui havia? Per què has fet això? Com és que ho/no ho fas?...) que acaba essent un tercer grau...

Si a més el fill no ha vist res més o té un contacte molt limitat amb el món exterior ens trobarem amb un adol·lescent o adult insegur, molt tancat i introvertit, pendent de l'aprovació del progenitor i al que costarà refer la seva trajectòria vital. Gent d'aquest tipus de ben segur en coneixem algú, evitem semblar-nos-hi.