El camí no és planer

Un matí assolellat d'estiu. Et penses que encara ets aquell noiet que juga a bàsquet tots els dissabtes i... Acabes a l'hospital!

Quan escric aquestes ratlles fa poc més d'un any. 

Un espectacle classista

No se m'acut res més per qualificar el que he vist aquest vespre. M'explico:

Vam rebre la invitació d'una amiga per a un acte solidari prop d'aquí. En arribar al lloc en qüestió em trobo amb el text introductori de l'acte:

Santa Eugènia, el meu barri

Ha estat sempre de gent treballadora i humil. 

De l'església primitiva no en queda res. Tampoc cap castell, torre o palauet. Sols són testimoni del passat més llunyà alguns masos, ara reconvertits en centres socials o restaurants, i la vella fàbrica, ara equipament cultural municipal. El vell pont sobre el Güell, dorm a peces emmagatzemat a l'antic cementiri.

El Pont del Dimoni

Actius tòxics

Divendres al vespre vam trobar-nos els nois de la colla per fer-la petar i prendre una cervesa. 

Un de nosaltres, després d'uns anys a una gran ciutat treballant per una empresa va tornar al seu racó del nord-est i es va establir pel seu compte obrint negoci relacionat amb les TIC.