dijous, 6 de juny del 2013

Santa Eugènia, el meu barri

Ha estat sempre de gent treballadora i humil. 
De l'església primitiva no en queda res. Tampoc cap castell, torre o palauet. Sols són testimoni del passat més llunyà alguns masos, ara reconvertits en centres socials o restaurants, i la vella fàbrica, ara equipament cultural municipal. El vell pont sobre el Güell, dorm a peces emmagatzemat a l'antic cementiri.
El Pont del Dimoni


Costa creure ara que fos un poblet envoltat per camps i horts que fa cinquanta anys es va annexar Girona per ordre gubernativa. 
Aquells que recorden que un cop va ser municipi independent van desapareixent lentament, però encara hi ha qui té el costum de dir que "baixa a Girona", degut a que el centre de la ciutat queda riu avall.

Algunes botigues es mantenen allà, adaptant-se als temps: l'estanc, unes cantonades més amunt d'on era quan jo hi anava a comprar el diari del dissabte per al pare; la farmàcia en un local nou enfront l'antic; Can Tulsà -el dels fruits secs-; els magatzems J. Sànchez, la llar Els infants-2, alguns dels tallers mecànics, el tapisser. 
Altres van tancar: el forn de pa Can Densalat, el reparador de calçat, la botiga de llanes, la merceria, la fàbrica Serra & Mota ara és a La Cellera...
 Can Ninetes, ara flamant Centre Cívic; darrera l'antiga fàbrica Marfà.(fot Ajt. Girona)


I construcció, molta construcció... S'han menjat gairebé tots els espais buits i no pas per fer-ne casetes, sinó blocs de pisos impersonals.
El pulmó verd, com recordava J.P., han estat les Hortes. I encara amb l'amenaça de modificacions urbanístiques a gust de l'ajuntament de torn.

La gent... Ha anat canviant. En els últims quinze anys s'han instal·lat molts nouvinguts, gent treballadora i humil com els que dècades enrera s'hi instal·laven. Potser és una qüestió cíclica, no? S'instal·la una generació, la següent "progressa" i deixa el barri.
Sigui com sigui és el meu barri, malgrat faci ja gairebé deu anys que en sóc fora. Quan em pregunta algú d'on sóc li responc:
- De Santa Eugènia!

La Sèquia Monar, a l'esquerra les noves edificacions, a dreta la zona de les Hortes.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també sóc de Santa Eugènia de Ter de les comprava a l'Aldi de la Maria, a l'estanc i a la fleca de Can Desalat o del senyor Reig, a mi me pinxava la practicanta "La senyor Conxita" que al cel sigui. També sóc de les nou vingudes en el seu temps, desde alemanya, i extremenya de naixement, Soc de les que hi penso que quan es van segregar Sarrià de Ter i Salt de Girona, també ho hagués tingut que fer Santa Eugènia de Ter...
Enric, m'agradat molt el teu article ets fantàstic, i com tu que vivim a Quart, jo també dic que sóc de SAnta Eugènia de Ter.

El Dimoni [periòdic-e] ha dit...

:: Eugenials > http://www.eldimoni.com de Santa Eugènia de Ter