Per si no ho sabeu el nou Papa ha convocat un Sínode sobre les Famílies que es celebrarà d'aquí dos anys mal comptats. Prèviament, d'aquí uns mesos, haurà un altre que analitzarà l'estat de la qüestió. Amb aquest motiu s'ha enviat un qüestionari als diferents bisbes. Alguns contestaran directament i d'altres prefereixen consultar un nombre més o menys ampli de membres de les esglésies locals.
En el cas de la nostra diòcesi el bisbe ens va convidar a participar com a grup de famílies que compartim una espiritualitat comuna.
En el cas de la nostra diòcesi el bisbe ens va convidar a participar com a grup de famílies que compartim una espiritualitat comuna.
Dissabte per la tarda al nostre grup de matrimonis vam preferir, enlloc de tractar el tema formatiu previst, debatre el qüestionari en comú com a preliminar d'una trobada posterior de caràcter més general on es redactaran les respostes definitives. Ho féiem com a grup catòlic, que segueix i intenta seguir el missatge de Crist.
Intentàrem centrar-nos en les diferents preguntes -em diuen que són 38 repartides en 8 o 9 blocs- i amb prou feines vam arribar a poc més de la meitat.
Mostràrem la nostra preocupació per la situació actual de la comunitat de creients (Església), per les actituds distants de molts clergues -siguin de la cordal que siguin-, per com s'ha d'acostar l'Evangeli a gent que se sent apartada (divorciats, separats...), l'esperança en moments de compartir Fe...
Fou realment enriquidor i, és clar, en algun moment es van traspassar les fronteres del tema que es tractava, la Família. Qui feia de secretari no donava l'abast en escriure!
(repeteixo que és un preliminar)
Hi ha qui vol que se li presentin les coses com voldria, però no és aquest el nostre cas.
Des de la fidelitat i amb el respecte que mereixem hem volgut respondre oferint la nostra visió, i no cal que hagi de coincidir amb la d'altres, lliure i madurada entre tots, sense submissions i ni edulcoracions de la realitat que percebem. Vivim al món, no dins una bombolla!
Intentàrem centrar-nos en les diferents preguntes -em diuen que són 38 repartides en 8 o 9 blocs- i amb prou feines vam arribar a poc més de la meitat.
Mostràrem la nostra preocupació per la situació actual de la comunitat de creients (Església), per les actituds distants de molts clergues -siguin de la cordal que siguin-, per com s'ha d'acostar l'Evangeli a gent que se sent apartada (divorciats, separats...), l'esperança en moments de compartir Fe...
Fou realment enriquidor i, és clar, en algun moment es van traspassar les fronteres del tema que es tractava, la Família. Qui feia de secretari no donava l'abast en escriure!
(repeteixo que és un preliminar)
Hi ha qui vol que se li presentin les coses com voldria, però no és aquest el nostre cas.
Des de la fidelitat i amb el respecte que mereixem hem volgut respondre oferint la nostra visió, i no cal que hagi de coincidir amb la d'altres, lliure i madurada entre tots, sense submissions i ni edulcoracions de la realitat que percebem. Vivim al món, no dins una bombolla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada