dilluns, 2 de desembre de 2013

Sense precedents (2): Finlàndia

Quan parlem de Finlàndia ens venen al cap les lloances de l'informe PISA sobre ensenyament i l'empresa Nokia, però què sabem d'aquest país?


Amb poc menys de cinc milions i mig d'habitants i ubicat al nord del continent europeu, el nom oficial és Suomi o Finland, derivat de la cooficialitat de dues llengües (finès i suec).
Aquest cooficialitat es deriva que hi ha presència d'una minoria sueca al país, assentada a les illes Aland i a la costa occidental, a l'entrada del golf de Botnia.

(si algú vol combinar la bella música de Sibelius amb la lectura només cal que cliqui  "play")

Els finesos (étnics) no van formar un estat medieval, com molts dels pobles del nord-est del continent europeu. Foren sotmesos per suecs i russos, i evangelitzats si-us-plau-per-força, en castellà a "machamartillo"
Els suecs formaren una classe dirigent basant-se en el domini militar i econòmic (agrari i comercial) i integraren el territori a la seva estructura estatal, pel que en el Riksdag o parlament estamental de l'època moderna havia presència de nobles, burgesos, clergues i pagesia del país dels finesos (Finland).
Amb la Reforma, contràriament al cas d'Irlanda, els camperols finesos van passar-se al protestantisme dels opressors suecs.

El país fou possessió de Suècia fins que se'n van apoderar els russos a principis del s. XIX, llavors el voluble tsar Alexandre era amic de Napoleó. 
Mantingué, com Polònia, una organització pròpia (la Dieta estamental que acabà democratitzant-se) però al contrari d'aquella no es va rebel·lar contra els russos i conservà l'autonomia fins el segle XX malgrat els intents d'assimilació tsaristes, especialment l'últim quart del s.XIX (regnats d'Alexandre III i Nicolau II).

Amb la Revolució Russa de 1917 i la descomposició de l'Imperi rus la Dieta (parlament) finlandesa aprofità per proclamar la independència, per tot seguit desencadenar-se una breu guerra civil entre bolxevics i els partidaris d'un règim burgès, que acabarien triomfant.

Durant el període d'entreguerres la jove república (un intent monàrquic auspiciat pel II Reich no va prosperar) tingué una vida política similar a la de la resta de democràcies europees, amb un partit socialdemòcrata especialment fort, els partits burgesos i un creixent moviment feixistoide durant els anys trenta. A part d'això no hem d'oblidar una considerable frontera amb la Unió Soviètica.

Amb la signatura del pacte Ribbentrop-Molotov (agost 1939) la URSS es cregué amb mans lliure per ocupar el país, com faria després amb Lituània, Letònia i Estònia. A finals de novembre d'aquell any envaí el país disposada a no trobar resistència. 
Soldats finlandesos a la "Guerra d'Hivern" 1939-40
Però els finlandesos resultaren ser combatius. 
Sota les ordres de l'exgeneral tsarista Mannerheim plantaren cara a forces superiors durant tres mesos. El conflicte és anomenat la Guerra d'Hivern. S'acabà cedint diversos territoris de la regió de Carèlia, la propera a Leningrad/St. Petersburg.
Com a curiositat s'inventa en aquest conflicte una arma casolana: el coctel Molotov, dedicada amb amor al Ministre d'Exteriors dels invasors soviètics.

Amb l'operació Barbarroja, la invasió alemanya de l'URSS el juny de 1941, s'esdevé el conegut axioma: "l'enemic del meu enemic és el meu amic" i la república finesa torna a entrar en guerra contra els soviètics per un període de tres anys. 
Però no va capitular incondicionalment com l'Eix, sinó que va signar un tractat de pau que comportava noves pèrdues territorials.
Pèrdues territorials 1939-44 (en vermell)


Vigilat el país pels veïns soviètics, durant la Guerra Freda es va mantenir una estricta política de neutralitat, fet que permeté esdeveniments com la celebració dels Jocs Olímpics de 1952 a Helsinki o el 1975 la Conferència a la mateixa capital on es ratificaren com a definitives les fronteres europees.

Actualment si coneixem el país, aquí a l'altra punta del continent és per qüestions com la firma NOKIA de telèfons mòbils, el rally del Mil Llacs, les saunes i els ditxosos resultats anuals de l'informe PISA sobre el rendiment escolar i la seva comparació amb els nostres.

Aquest cas que ho  treballin els pedagogs, però hi ha un aspecte que m'inquieta: la taxa de suïcidis era la més alta, o de les més altes, de l'Europa occidentalitzada. I això no ho estudien...