Prop de casa hi ha un camp de cereal que ja han segat. Tot tornant a casa en bicicleta vaig passar-hi pel costat i vaig observar que malgrat la sega sigui mecanitzada encara van quedar als marges algunes espigues.
 |
| Quadre de Millet: Les espigoladores, on veiem com recullen les espigues no recollides pels segadors del fons |
En la societat agrícola tradicional, anterior a la mecanització, després de les tasques de sega als marges i vores dels camps quedaven sovint espigues de blat, ordi o civada que no eren lligades en garbes.
No pensem que els segadors, molts d'ells colles de jornalers que es desplaçaven pel territori, fessin malament la seva feina. Havia un costum antic de deixar les espigues dels marges per als més pobres de la societat agrícola: els espigoladors. Així aquesta gent, sense terra pròpia, podia sobreviure recollint dels camps les restes de la sega
Aquesta tasca poc coneguda protagonitza un dels llibres de la Bíblia: el de Rut, una de les poques protagonistes femenines de l'Antic Testament. Solen ubicar-lo entre els històrics però trobo que té més de moralista o sapiencial.
Vejam la història:
Noemí, el seu marit i els seus fills eren originaris de Betlem, a Judea. N'hagueren de marxar per l'escassetat d'aliments i s'instal·laren al país dels moabites, a l'altra banda del Jordà.
El marit de Noemí va morir poc després, i els seus dos fills van casar-se amb dones d'aquell lloc. Pocs anys més tard aquests morien i Noemí va decidir tornar a la seva terra. De les joves una decidí quedar-se amb ella: es deia Rut.
Tornades a Betlem, sense recursos i amb una sogra ja gran, Rut anava a espigolar als camps d'un propietari anomenat Booz, parent del seu sogre.
 |
| Imatge extreta de http://www.tayaradio.com |
Ell la va acollir com si fos una més de les criades i, sabedor de la seva situació i la de Noemí, ordenà als seus mossos que li deixessin espigolar entre les garbes, no sols a les vores del camp.
Més tard Booz rescatà (o recomprà) com a parent més proper els antics camps del marit de Noemí i amb ells el dret de casar-se amb Rut. De la unió naixeria l'avi de qui després fou rei dels israelites: David.
1 comentari:
Un oncle meu que és pagès de l'Empordà, després de passar la màquina de batre, sempre passa tot seguit amb el podai a 'espigolar' els brots que la màquina no ha pogut recollir. I em deia: un grano no hace granero, pero ayuda al compañero...
Records del teu amic carlí.
Publica un comentari a l'entrada