És gairebé pur atzar (o providència) que estiguem aquí. Les generacions anteriors van passar guerres, epidèmies, morts sobtades, èpoques de males collites, fam, persecució per ser diferents (ètnia, religió o ascendència...)
Un avantpassat va tenir dotze fills d'un matrimoni, sols en vivia un en quedar vidu. Als deu dies d'enterrar la primera dona es casa per segon cop.
Un altre s'havia de desplaçar durant l'any, per això fa testament a Peralada, es casa amb una noia de Bianya, prop d'Olot, i mor a Molló.
Una jove parella s'inventa que ella està embarassada per poder unir-se en matrimoni. El nadó neix més tard de nou mesos des que van sol·licitar la dispensa per compartir una de les besàvies.
En un poblet de la Meseta trobava molts fills legitimats, nascuts de mare soltera.
Reclamacions entre marit i cunyats a compte de la dot promesa, testimoniatge de la desaparició de mercaderies, desplaçaments des del Pirineu al capdamunt de les Gavarres...
T'adones que abans no eren millors, fins i tot potser més complicats. Al capdavall som una baula més en una llarga cadena genètica que ve de qui sap on. Alguns la continuem, però altres no i queden interrompudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada