Gone to London

And what I can tell about is...

Prússia (2)

Reprenc el relat històric de fa uns dies. Havia deixat el tema amb l'adveniment al tro, el 1740, de Frederic II -der alte Fritz-.

El perquè d'un nom

Avui, que és un dia... Com un altre i que ja m'han donat l'alta us hauré de fer una mica de confidència: per què vaig triar el nom.

Sichtlos

Quatre gargots per comentar que tinc aspecte de veterà de guerra o pirata del Carib,:una ferida a la còrnia em té bastant impedit per fer vida normal i ja és molt que em posi davant d'un ordinador a escriure.
Això passa per ser pare que juga amb els seus fills, vas, l'agafes en braços i l'alces i llavors...

Una vetllada amb el bisbe

Com he comentat en alguna ocasió la meva dona i jo formem part d'un grup de matrimonis catòlics del moviment de Schönstatt constituït fa poc més de dos anys. Junt amb un de més veterà i un tercer que sorgí el juliol passat comencem a tenir certa entitat en el petit món creient local.

El fet és que estàvem de clandestins fins el relleu episcopal de l'any passat. I amb el canvi d'aires una representació nostra demanà entrevistar-se amb el nou bisbe. Aquest els rebé, els escoltà, féu unes quantes observacions, proposà alguna actuació i a més va demanar assistir a alguna reunió dels grups de matrimonis.
I aquest dimarts 30 el teníem allà amb nosaltres!

Era algú assequible, allà assegut enmig nostre, participant de la pregària, dels comentaris, anotant les idees que sorgien de la dinàmica de grup i recalcant-ne algunes (el no mantenir la fe en l'anonimat, el veure la gràcia de Déu en el dia a dia, el compartir la Fe amb tothom fins i tot no-creients...), participà de la nostra alegria pels embarassos que es van anunciar i fins i tot ens explicà en confiança alguna anècdota que ara no és qüestió de repetir. Ah! I compartí el pa amb tomàquet que fem

No serà l'última vegada, ja tenim prevista una altra trobada amb totes les famílies.

Crec que amb aquest l'hem encertat, i no sols per la impressió personal, sinó pels comentaris de la gent, pels gestos com trobar-te'l un dia d'improvís a la parròquia concelebrant la missa...

En tot cas, gràcies per venir!

Prússia (I)

En alemany Preussen, en llatí Borussia (és com es diu el club de futbol de Dortmund, oi?)

Actualitzant-me

Durant prop de tres setmanes no he estat per gaires orgues. Una setmana i mitja de curset per la feina i l'estudi de l'últim (espero) examen que em quedava m'han robat temps.

La carrera ja està, cal esperar el tancament d'actes, i sobre el tema laboral preparar-me perquè seré l'administrador del nou programa mega-guai d'inventari que les altes esferes decideixen implantar a la casa perquè ells no ho faran servir mai.

I per acabar-ho d'adobar ahir excursió a Núria, ruta a peu des de Queralbs amb una nena de dos anys a l'esquena. Semblava que el dia era núvol però el color gamba-de-Palamós-turista-holandès no me'l trec del damunt.

Damunt la taula un avís de la biblioteca: Has de retornar un llibre i blablabla... Ostres, on carai l'he deixat?

Repassem el que hi ha aquests dies.

Una: bufetada a l'ensenyament públic. Els resultats de les proves en competències lingüístiques i matemàtiques als alumnes de sisè de primària a Catalunya mostren que una quarta part no aprovarien si aquestes tinguessin caràcter avaluatori. La proporció s'enfila en l'àmbit de l'escola pública, que en teoria, disposa de més recursos.
Per més "inri" la Conferència Episcopal, les ordres i congregacions de la qual són titulars de molts centres concertats, fa públic un informe on plasma la seva contribució social a l'ensenyament i l'estalvi que aquest representa.
La meva dona comenta: "No veus que l'ensenyament no és cap prioritat? En aquest país s'ha d'anar pagant."

D'aquí uns mesos nou informe PISA i nous escarafalls... Es parla molt del model finlandès (cossos especialitzats de mestres i directors d'escola), de xecs escolars, d'ordinadors per als de 5è de primària (tan aviat? amb quins diners?), hi ha qui parla de homeschooling (una opció amb molts riscos) però no avancem. Creem una massa d'analfabets per a que siguin manipul·lables per uns pocs?

Segona: de política internacional. Manifestacions i incidents a Iran d'importància des de la caiguda del xa. Trontolla el règim dels aiatol·làs? No, no hi ha una oposició forta. És més aviat l'expressió del descontent d'una part de la població, urbana i relativament cultivada, enfront la reelecció d'Ahmadineiad. Posem l'adjectiu ultraconservador en reserva.
El més probable serà la repressió de les protestes amb violència, però les conseqüències són imprevisibles. Si els clergues islàmics són espavilats ja procuraran retirar el reelegit president. Apunto que hi ha una dualitat de poder a la República Islàmica d'Iran: institucions elegides amb vot popular (Parlament, President) i el poder paral·lel del clergat xiïta, que esmena la plana.

Tercera: no perdo el c...Vull dir, trobo que el futbol és un esport on posen més passió els nanos al pati de l'escola que vint-i-dos homes amb calça curta enmig d'una hectàrea de gespa cobrant cadascun el que jo i molts altres no veurem en la nostra vida. I trobo una indecència que es pagui el que s'ha pagat en fitxatges d'un equip que ha de demostrar el valor. Em limitaré a citar el que deia El Periódico sobre un (950 habitatges de protecció oficial) o Forumlibertas sobre l'altre (el sou anual de 5.000 mileuristes).

Quarta: l'única ocasió en què els electors puguin enviar a passeig la classe política és cada 5 anys, amb les eleccions europees. Una forma pot ser l'abstenció, una altra votar qualsevol menys els de sempre. Campanades com els 2 escons de José Maria Ruiz Mateos són necessàries, però no movem un dit i surt el que surt. Opinions per tots els gustos.

Cinquena: sobre la tauleta de dormir les Catilinàries... Fa dies que m'esperen.


Und so weiter...