"El cacique reparte estancos
y elige diputados,
y es el padre de los chiquillos
Aquests versos satírics de Leopoldo Alas, "Clarín", evidenciaven la corrupció d'un sistema, el de la Restauració borbònica del s. XIX, on les llibertats eren sols sobre el paper, ja que a l'hora de la veritat el Govern de torn suspenia aquestes per decret.
Sempre s'ha parlat del caciquisme per blasmar-lo i considerar-lo avui en dia superat. Mentida! Encara perdura en els nostres pobles i ciutats (sí, sí, en el medi urbà, que suposadament era més lliure). I és en aquests dies de campanya electoral on es posen en marxa els mecanismes rancis i actualitzats alhora per "persuadir" el votant.
El cacic no coneix de colors polítics... Ara em dirà algú que sempre són de la mateixa orientació política... No senyor! Són de qualsevol opció. Podria recordar el cas d'uns comicis celebrats a Andalusia on un alcalde socialista es passejava per la sala de votacions. O el del dirigent d'alt nivell català que a més de controlar la seva formació al seu territori amb gent de confiança té teixida també una xarxa econòmica d'interessos prou tupida com per no treure'n l'aigua gaire clara. O el d'un poblet al peu d'una serra, d'una altra opció, que reparteix els favors i ho recorda als beneficiats quan arriba el moment. O el que la té jurada a l'alcalde convergent i finança tutti quanti que el pugui destorbar. O el que silencia l'oposició interna i externa, provocant el "tots contra N."
Estem en una societat democràtica? Permeteu que ho dubti... Torno a insistir en un sistema de llista oberta: cada ciutadà podria assenyalar qui creu idoni per estar al capdavant del municipi, sense fílies ni fòbies, valorant la persona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada