Cui dono lepidum...?

(Publicat el 14/2/2007)

Per circumstàncies personals he tornat a trobar els carmina (poemes) de Catul que tenia oblidats des d'aquell ja llunyà primer any de carrera.

Gai Valeri Catul és potser la persona més destacada que ha donat la ciutat de Verona (oblideu-vos de Romeu i Julieta perquè són ficticis). De família benestant, contemporani, però enemic de Juli Cèsar, se n'han conservat un centenar de poemes, alguns fragmentaris, altres incomplets, que agrupen temàtica tan variada com l'amistat, com l'amor cap a la seva amant (emmascarada sota el nom de Lésbia), temàtica mitològica, o fins i tot procaços.

Les paraules que encapçalen l'escrit són del carmen considerat primer, dedicat al seu amic Corneli. Me'l vaig posar a l'inici d'una llibreta ja fa uns anys.

Deixaré aquestes últimes temàtiques per a qui es llegeixi les diverses traduccions que es troben a llibreries i biblioteques per fixar-me en els de tema amorós: el II "Passer, deliciae meae puellae" (pardal, delit de la meva estimada), III Lugete, o Veneres Cupidinesque (ploreu, Venus i amorets), V Vivamus mea Lesbia, atque amemus (Visquem, Lésbia meva, i estimem-nos), VII Quaeris mihi, Lesbia, quod basiationes tuas sint satis superque (em preguntes, Lésbia, quants petons teus són suficients), LI Ille mi par esse deo uidetur (em sembla veure com un déu) i els de despit LXXXV Odi et amo (musicat per Carl Orff magistralment) o el VIII Miser Catulle (pobre Catul).

Una lectura recomanable per veure que l'Amor sempre s'ha mantingut d'una forma similar.

I ara, per una persona que ho està passant malament aquests dies uns versos del VIII, precisament:

(...)

nunc iam illa non vult: tu quoque impotens noli,

nec quae fugit sectare, nec miser vive,

sed obstinata mente perfer, obdura.

vale puella, iam Catullus obdurat,

nec te requiret nec rogabit invitam.

at tu dolebis, cum rogaberis nulla.

scelesta, vae te, quae tibi manet vita?

quis nunc te adibit? cui videberis bella?

quem nunc amabis? cuius esse diceris?

quem basiabis? cui labella mordebis?

at tu, Catulle, destinatus obdura.