Vallbona

Publicat el 2/5/2007

Aquests últims dies l'home tranquil s'ha pres unes petites vacances i ha desaparegut del mapa: lluny de casa, sense telèfons (just per dir "Hola, hem arribat... Això és molt bonic... Ja ens veurem a la tornada... Adéu!") ni més coneguts que els teus. Amunt i avall de la serra del Tallat hem gaudit de tranquil·litat, sense més presses que les de complir unes visites prèviament planejades i embalidint-nos amb allò que ens fes més gràcia. I a dormir en una petita i bona vall, que aquesta època de l'any ha pres un to verd i humit enfront el sec i terròs al qual ens té acostumats la resta de l'any.

Hem gaudit també de l'hospitalitat d'una comunitat cistercenca, amb la que hem compartit per altra banda algunes de les seves pregàries (les Laudes sempre, un cop se m'acudí matinar a quarts de sis per les Matines, la primera pregària del dia, i la pau de les Completes, que acaben amb aquella llum solitària al cantó d'una imatge de la Verge mentre la comunitat entona una Salve Regina).