Suposo que no deuria ser l'únic que deuria somriure foteta en saber l'anunci del senyor que presideix el govern espanyol sobre el foment de la natalitat amb l'entrega de 2.500 € per naixement de criatura a les parelles amb residència legal (noti's el terme) al país.
Excepte els fanàtics d'aquest senyor tothom feu servir els mateixos dos termes per qualificar l'anunci: demagògia i populisme.
Com a curiositat s'explica que en una reunió de l'executiva del Partit socialista va ser l'ara eurodiputat Josep Borrell (José pels amics) qui va fer la proposta d'un taló de 6.000 € per naixement, a imatge de la socialdemocràcia escandinava. La majoria dels presents ho desestimaren qualificant-la amb els termes mencionats al paràgraf anterior. I vet aquí que un mes després s'ho treu del barret el president del govern, això sí, rebaixant-ho a 2.500, que la casa no està per alegries.
Realment s'ha de ser molt curt per pensar que amb un esquer tan magre la gent picarà i es posarà a engendrar espanyolets alegrement. Els fills han de ser fruit de l'amor entre un home i una dona (almenys en aquests temps) i no tenir-ne perquè "ara toca". Malament anirà una societat si l'incentiu per tenir descendència ha de ser econòmic.
Si el que es persegueix és un foment de la natalitat autòctona cal un conjunt de mesures de caràcter estructural, no cojuntural, pensades per a un termini de vint-i-cinc anys (una generació). Algunes podrien ser:
- estendre el pagament de l'import esmentat als primers anys de la criatura, fins l'edat d'escolarització obligatòria.
- l'extensió al conjunt de mares de la paga/desgravació de 100 € mensuals que actualment sols cobren les mares que estan donades d'alta com a treballadores. Recordo que quan s'implantà, el 2002, els socialistes que llavors eren a l'oposició, anunciaren que en arribar al poder ho estendrien a totes les mares. Encara ho hem de veure, Sr. Caldera.
- Ah! Ja que hem parlat de la paga de 100 € millor seria actualitzar-la segons l'IPC, veritat? 100 € de 2002 ja són 116'70 € de 2007. Podeu calcular-ho a l'INE.
- L'allargament de la baixa de maternitat fins al primer any de vida del nadó, com es fa a alguns països nòrdics (recordem-ho, mirall de la socialdemocràcia del sud d'Europa).
- Estímul de la flexibilitat d'horaris, la possibilitat d'incorporació de les mares a la feina a temps parcial.
- El xec escolar per als nens de més d'un any, possibilitant l'accés en condicions d'igualtat a l'escola o jardí d'infància que es desitja (i òbviament facilitant el seu finançament, independentment de la seva condició).
- I el més important: un canvi social de mentalitat. Que no es critiqui a qui té més d'un parell de fills, que en el món del treball no es discrimini a qui té cura dels seus propis fills, que es protegeixi la família tal com ha estat sempre (matrimoni o unió entre una dona i un home), mitjans de comunicació i institucions socialment responsables...
Demano la lluna, ja ho sé.Un de Can Fanga...I què? comentà:
Ja és el segon post en què dius demanar impossibles.... En la meva opinió, el què demanes és un dret.
(26/7/07)
L'home tranquil respongué:
Últimament, veient com van les coses, no estic molt optimista. Rebem per totes bandes.
Els polítics, d'un i altre color, no han fet res perquè tampoc hi ha hagut demanda social. I la demanda social qui l'estimula? Pensadors, mitjans de comunicació, els mateixos polítics... a cap d'ells els ha interessat defensar la natalitat, quedava "carca", massa de dretes, d'èpoques pre-constitucionals. En canvi a França han tingut una candidata socialista a les presidencials que, malgrat no estar casada, tenia 4 fills amb el seu company; i un altre centrista pare de vuit fills, així com el sobiranista.
Sols ara comença una mica a variar l'actitud. I per què? Molt probablement perquè l'horitzó no es veu molt clar: el gruix de població arribarà en uns anys al llindar de la jubilació i el sistema públic de pensions i els serveis d'assistència social es començaran a veure col·lapsats.
Encara hi ha il·lusos que pensen en la immigració com a pedra filosofal, però l'economia no pot estar depenent sempre de 2 motors bàsics (turisme i construcció) perquè arriba l'esgotament, i després la depressió. I amb la depressió, no oblidem, s'agreugen els conflictes socials.
P.S. No tinc res contra els de Can Fanga, a nivell individual. en tot cas Can Fanga és per a mi la capital i la corona inmediata. Un de Sabadell o de Terrassa ja no és tant "fanga", verstehen Sie?
27/7/2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada