Amb prou feines he trepitjat aquell país: fou durant un estiu olímpic que havia per aquí, tot just viatjant en autobus cap a Wien, o sigui paradeta en àrea d'autopista, visita als urinaris i un esmorzar a peu dret que fem tard.
La meva impressió? Doncs com la de l'Obèlix a Astèrix a Helvècia: "planer!" Em va fer pensar en la Garrotxa, com el Tirol austríac en el Pallars o l'Hongria occidental en l'Empordà.Però no escric avui sobre impressions de viatge, sinó que parlaré una mica de la seva història, tot intentant gargotejar un treball dels meus temps d'universitat ja perdut.
Tots tenim la imatge que aquesta republiqueta alpina és un mar de pau, adobat pels seus tòpics (els bancs, els formatges, Heidi, l'esquí, Guillem Tell...) però per arribar al seu estat actual han hagut de passar episodis violents. No parlarem de la fundació, pels 3 cantons, contra els Habsburg medievals (llegenda de Guillem Tell), ni arribarem a la guerra civil que a mitjans s. XIX enfrontà els cantons (Sonderbund). Quedarem enmig, al s. XVI.
Les valls suïsses no podien acollir un excés de població, una de les feines dels homes joves, doncs, era la milícia mercenària. Així marxaven del territori, que no els hauria de mantenir, veien món, lluitaven al servei del millor postor (i s'esbravaven, de pas) i si havia sort i no havien deixat la pell, tornaven a casa ja grandets, amb la bossa plena i es casaven amb una joveneta que els ajudés a portar la granja i parís els seus fills. Ja veieu que és una caricatura, però il·lustra la dinàmica d'aquelles terres. Un residu d'això és la Guàrdia Suïssa, al Vaticà.
Aquesta activitat miliciana es dóna amb l'establiment dels exèrcits permanents, a partir del s. XV. Amb aquestes tropes viatjaven també els seus propis capellans.
Un d'ells era Ulrich Zwingli (alguns diuen Hyuldrich), nascut a finals del s. XV a Glarus, al cantó (territori) de Zürich. Suposo que els viatges a Itàlia, i a Roma, deurien produir en ell la mateixa impressió que a Luter: una jerarquia corrupta, instal·lada en el luxe i altres vicis (no és mèrit dels Borgia, ja estaven Mèdici i companyia per fer-ho) mentre el poble senzill tenia una fe profunda i tal vegada infantilitzada.
Zwingli torna a Zürich i allà comença a manifestar-se rebel contra Roma: defensa el seu amic Froschauer, organitzador d'una menjada de salsitxes en plena Quaresma, contra les autoritats eclesiàstiques, escriu i finalment convenç els burgesos de Zürich perquè trenquin al seu torn amb el catolicisme oficial. Haurem d'aclarir que els burgesos no donaven suport a Zwingli desinteressadament: els béns eclesiàstics eren una peça sucosa
.
Els aires de Reforma bufen fort als països de parla germànica: des d'una posició influent Zwingli aconsegueix que el veí cantó de Sankt Gall passi al camp protestant, així com protegeix i alenta les reformes a Estrasburg (amb Martin Bucer), Basilea, Berna... D'altra banda les ciutats revoltades del sud d'Alemanya s'inspiren en la seva obra per redactar la Confessió de Memmingen.
Zwingli suprimeix la missa, la substitueix per uns oficis sense música, on es fa la lectio continua, la lectura de passatges de la Bíblia en llengua original... Això últim és molt renaixentista, però a unes valls plenes de pagesos i artesans el grec no s'entén.
I amb qui no hi ha entesa és amb Luter, malgrat els esforços de Melanchton. La trobada entre els dos reformadors fracassa: l'alemany manté unes posicions que per Zwingli són encara "papistes" sobre la transsubstanciació, els cantons suïssos seguiran un altre camí.
Però a la mateixa Suïssa els cantons que es mantenen fidels al catolicisme no s'estan de braços plegats amb els que passa a Zürich. Zwingli pren l'opció maximalista: guerra civil. I allà, al camp de batalla troba la mort, som al 1531.
El cantó de Zürich, orfe del seu líder religiós, trobarà en Heinrich Bullinger, un dels seus deixebles, el successor. Aquest al cap d'uns anys s'acollirà al tipus de reforma que s'ha originat a la ciutat de Ginebra, predicat per un exiliat francès, Cauvin (Calví).N.B. Sé prou bé que dec haver incorregut en dades inexactes, però repeteixo que és un esgargot, basat en la memòria de lectures i un treball ja perdut de l'any 1996. M'hagués estat molt fàcil recòrrer a la Viquipèdia o a l'Enciclopèdia Catòlica de 1909, però ha estat qüestió d'amor propi: l'Alzheimer encara no pot amb mi.
25/8/2008 Lycaon digué:
Enhorabona, la informació és excel·lent, interessant i molt ben lligada.
26/8/2008 L'home tranquil respongué:
Nee, mein Freund. He oblidat o confós dades:
- no neix a Glarus, sinó que és una de les seves destinacions eclesiàstiques.
- he oblidat que, com els altres reformadors, no guardarà el celibat i es casarà amb una vídua.
- La confessió que inspiren les seves ensenyances es coneix com a "Confessio tetrapolitana" (de les 4 ciutats) i una d'elles era Memmingen.
La figura de Zwingli ha quedat oblidada bàsicament per dos grans motius:
1) La seva reforma amb prou feines traspassa els cantons suïssos i depén molt de l'acció de predicadors locals, com Martin Bucer a Estrasburg, Oecolampadius a Basilea, Haller a Berna... No hagué un príncep o magnat que protegís aquesta reforma, sinó petites ciutats i comunitats.
2) L'ombra de Calví és molt allargada... El propi successor de Zwingli, Heinrich Bullinger, arribarà a acords doctrinals amb el de Ginebra que a la pràctica suposaran l'absorció de l'obra a Zürich.
Un últim apunt: en català es van publicar fa uns anys uns parell d'obres de H. Zwingli. Les podem trobar en un volum de la col·lecció "Clàssics del cristianisme". És una compra pendent que tinc.
La meva impressió? Doncs com la de l'Obèlix a Astèrix a Helvècia: "planer!" Em va fer pensar en la Garrotxa, com el Tirol austríac en el Pallars o l'Hongria occidental en l'Empordà.Però no escric avui sobre impressions de viatge, sinó que parlaré una mica de la seva història, tot intentant gargotejar un treball dels meus temps d'universitat ja perdut.
Tots tenim la imatge que aquesta republiqueta alpina és un mar de pau, adobat pels seus tòpics (els bancs, els formatges, Heidi, l'esquí, Guillem Tell...) però per arribar al seu estat actual han hagut de passar episodis violents. No parlarem de la fundació, pels 3 cantons, contra els Habsburg medievals (llegenda de Guillem Tell), ni arribarem a la guerra civil que a mitjans s. XIX enfrontà els cantons (Sonderbund). Quedarem enmig, al s. XVI.
Les valls suïsses no podien acollir un excés de població, una de les feines dels homes joves, doncs, era la milícia mercenària. Així marxaven del territori, que no els hauria de mantenir, veien món, lluitaven al servei del millor postor (i s'esbravaven, de pas) i si havia sort i no havien deixat la pell, tornaven a casa ja grandets, amb la bossa plena i es casaven amb una joveneta que els ajudés a portar la granja i parís els seus fills. Ja veieu que és una caricatura, però il·lustra la dinàmica d'aquelles terres. Un residu d'això és la Guàrdia Suïssa, al Vaticà.
Aquesta activitat miliciana es dóna amb l'establiment dels exèrcits permanents, a partir del s. XV. Amb aquestes tropes viatjaven també els seus propis capellans.
Un d'ells era Ulrich Zwingli (alguns diuen Hyuldrich), nascut a finals del s. XV a Glarus, al cantó (territori) de Zürich. Suposo que els viatges a Itàlia, i a Roma, deurien produir en ell la mateixa impressió que a Luter: una jerarquia corrupta, instal·lada en el luxe i altres vicis (no és mèrit dels Borgia, ja estaven Mèdici i companyia per fer-ho) mentre el poble senzill tenia una fe profunda i tal vegada infantilitzada.
Zwingli torna a Zürich i allà comença a manifestar-se rebel contra Roma: defensa el seu amic Froschauer, organitzador d'una menjada de salsitxes en plena Quaresma, contra les autoritats eclesiàstiques, escriu i finalment convenç els burgesos de Zürich perquè trenquin al seu torn amb el catolicisme oficial. Haurem d'aclarir que els burgesos no donaven suport a Zwingli desinteressadament: els béns eclesiàstics eren una peça sucosa
.
Els aires de Reforma bufen fort als països de parla germànica: des d'una posició influent Zwingli aconsegueix que el veí cantó de Sankt Gall passi al camp protestant, així com protegeix i alenta les reformes a Estrasburg (amb Martin Bucer), Basilea, Berna... D'altra banda les ciutats revoltades del sud d'Alemanya s'inspiren en la seva obra per redactar la Confessió de Memmingen.
Zwingli suprimeix la missa, la substitueix per uns oficis sense música, on es fa la lectio continua, la lectura de passatges de la Bíblia en llengua original... Això últim és molt renaixentista, però a unes valls plenes de pagesos i artesans el grec no s'entén.
I amb qui no hi ha entesa és amb Luter, malgrat els esforços de Melanchton. La trobada entre els dos reformadors fracassa: l'alemany manté unes posicions que per Zwingli són encara "papistes" sobre la transsubstanciació, els cantons suïssos seguiran un altre camí.
Però a la mateixa Suïssa els cantons que es mantenen fidels al catolicisme no s'estan de braços plegats amb els que passa a Zürich. Zwingli pren l'opció maximalista: guerra civil. I allà, al camp de batalla troba la mort, som al 1531.
El cantó de Zürich, orfe del seu líder religiós, trobarà en Heinrich Bullinger, un dels seus deixebles, el successor. Aquest al cap d'uns anys s'acollirà al tipus de reforma que s'ha originat a la ciutat de Ginebra, predicat per un exiliat francès, Cauvin (Calví).N.B. Sé prou bé que dec haver incorregut en dades inexactes, però repeteixo que és un esgargot, basat en la memòria de lectures i un treball ja perdut de l'any 1996. M'hagués estat molt fàcil recòrrer a la Viquipèdia o a l'Enciclopèdia Catòlica de 1909, però ha estat qüestió d'amor propi: l'Alzheimer encara no pot amb mi.
25/8/2008 Lycaon digué:
Enhorabona, la informació és excel·lent, interessant i molt ben lligada.
26/8/2008 L'home tranquil respongué:
Nee, mein Freund. He oblidat o confós dades:
- no neix a Glarus, sinó que és una de les seves destinacions eclesiàstiques.
- he oblidat que, com els altres reformadors, no guardarà el celibat i es casarà amb una vídua.
- La confessió que inspiren les seves ensenyances es coneix com a "Confessio tetrapolitana" (de les 4 ciutats) i una d'elles era Memmingen.
La figura de Zwingli ha quedat oblidada bàsicament per dos grans motius:
1) La seva reforma amb prou feines traspassa els cantons suïssos i depén molt de l'acció de predicadors locals, com Martin Bucer a Estrasburg, Oecolampadius a Basilea, Haller a Berna... No hagué un príncep o magnat que protegís aquesta reforma, sinó petites ciutats i comunitats.
2) L'ombra de Calví és molt allargada... El propi successor de Zwingli, Heinrich Bullinger, arribarà a acords doctrinals amb el de Ginebra que a la pràctica suposaran l'absorció de l'obra a Zürich.
Un últim apunt: en català es van publicar fa uns anys uns parell d'obres de H. Zwingli. Les podem trobar en un volum de la col·lecció "Clàssics del cristianisme". És una compra pendent que tinc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada