Trianon

Publicat el 22/9/2007

Quan parlem de Versalles (Versailles) ens ve al cap el majestuós palau fet construir prop de Paris per Lluís XIV, símbol de l'absolutisme reial. Però desconeix la majoria que en realitat es tracta d'un complex de palaus on destaca, és clar, el que li dona nom. Una mica més enllà dels jardins es troben els palaus del Trianon, llocs de repós dels propis monarques quan estaven tips de l'etiqueta palatina.

Des de la caiguda de l'Antic Règim Versalles ha pres protagonisme a la història francesa pocs cops: el 18 de gener de 1871 els prussians victoriosos proclamen el seu rei, Guillem I, emperador alemany gràcies a Bismarck.

Poc més tard el govern republicà de Thiers s'hi refugia davant la revolta de la Comuna de Paris.

Quaranta-vuit anys més tard és l'escenari de la revanche francesa sobre Alemanya i els seus aliats: al gran palau es signa el tractat, el Diktat, però s'obliden els altres tractats signats i que són tant o més trascendentals. Avui repassaré un que conec bé: el Tractat de Trianon.

Observem quines són les parts:

D'una banda el regne d'Hongria (Magyar királyság), que a més d'una derrota ha patit la proclamació d'una república (novembre 1918), un govern soviètic dirigit per Béla Kun (març-agost 1919), la invasió romanesa (estiu 1919), l'acció de grups contrarrevolucionaris (des de la primavera de 1919) i la instauració d'un govern de dreta (setembre 1919) i una regència que no permet el reton del rei, l'emperador Carles.

D'altra els Aliats. Els principals són prou coneguts: Regne Unit, els Estats Units, la República francesa (no oblidem que Rússia, dominada pels soviètics, està totalment aïllada i, a més, embrancada en una guerra civil) i una sèrie d'aliats menors entre els quals destacarem Itàlia (antiga aliada d'Alemanya i l'Imperi austro-hongarès que el 1915 traeix aquest pacte), Sèrbia (causant del conflicte mundial), Romania (un altre estat que temporalment havia signat un tractat de pau amb els Imperis centrals en quedar gairebé ocupat per aquests) i Txecoslovàquia (nou estat sorgit de l'acció propagandística del seu primer president T.G. Massaryk i de la unió dels territoris eslovacs amb les províncies txeques; curiosament se'l tracta com a bel·ligerant al cantó dels aliats quan milers dels seus habitants lluitaren sense problemes a l'exèrcit imperial) .

No entraré en detalls, ja hi ha literatura publicada, malhauradament no en llengües ibèriques sinó en anglès; a grans trets l'antic regne hongarès perd dos terços del seu territori i un terç de la població en favor dels següents països:

- Itàlia, rep la ciutat de Fiume (actual Rijeka) i els seus voltants.

- Txecoslovàquia, obté els territoris poblats per eslovacs, una llarga franja al sud dels Càrpats, i els ucraïnesos o rutens. A més d'aquestes zones étnicament homogènies aconsegueix territoris mixtos i, el que és més important, accès al riu Danubi, just el tram entre Wien i Budapest.

- Romania es queda, perquè no hi ha paraula més clara per definir-ho, tota la Transilvània, encara que hi hagi enclavaments magiars ancestrals (els szekély o defensors de la frontera, hongaresos i calvinistes) o descendents de colons alemanys.

- Sèrbia sotmet a una unió centralitzada a Croàcia (que sota l'Imperi havia mantingut un Sabor o parlament propi enfront el de Budapest) i ocupa així mateix la regió del Banat (actual Vojvodina).

La partició comportarà la separació familiar o l'emigració i el fustigament de la població magiar pels nous estats ocupants. L'autonomia promesa segons els principis dels 14 punts del president Wilson, mai serà aplicada.

A tot això la situació a Hongria serà d'oposició constant a Trianon (a l'escola hi han lemes com "Nem! Nem! Soha!"/No! No! Mai!) i quan la situació internacional es desestabilitzi als anys trenta en aparèixer en escena el règim nazi els successius governs no dubtaran en cercar l'aliança amb aquests per recuperar part dels territoris perduts (aconseguit durant el període 1938-1941).

Continuaré el tema algun dia...