(Publicat el 2/2/2007)
Tots coneixem algú que ho és, o fins i tot ho podem ser sense adonar-nos. Són aquells que, per exemple, critiquen el finançament de l'escola concertada però hi duen els seus fills.
Els que s'omplen la boca amb els drets dels treballadors però tenen a casa una dona de fer feines sense assegurar, i si parla de cobrar més ja se'n busquen una altra.
Critiquen les accions de les formacions anomenades "conservadores" (un ample ventall que significa "els altres") però lloen i aplaudeixen mesures polítiques tant o més dures que propugnen els grups afins.
Parlen de multiculturalisme però es negarien en rodó a que la seva filla sortís amb un magrebí.
I es preocupen tant pel medi ambient que van al treball amb el tot terreny...
Els que s'omplen la boca amb els drets dels treballadors però tenen a casa una dona de fer feines sense assegurar, i si parla de cobrar més ja se'n busquen una altra.
Critiquen les accions de les formacions anomenades "conservadores" (un ample ventall que significa "els altres") però lloen i aplaudeixen mesures polítiques tant o més dures que propugnen els grups afins.
Parlen de multiculturalisme però es negarien en rodó a que la seva filla sortís amb un magrebí.
I es preocupen tant pel medi ambient que van al treball amb el tot terreny...
Més exemples en podríem donar, però en tots detectaríem una cosa: actuen a l'inrevès del que diuen. Per això són "progressistes", però a més de cafè amb llet: en una taula de bar, en un saló, faran les grans peroracions, i mai les aplicaran a la vida real.
Hipòcrites!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada