Aquests dies són els de florida del til·ler. Si passegem sota les seves branques notem un perfum intens i embriagador, almenys pel que fa a mi.
No puc negar que vinculo records agradables a la fragància, perquè entenc que no pot dir-se de cap altra manera, d'aquests arbres: un és un mes de juny que va ser trascendental per mi, el final de la meva etapa escolar, tot preparant l'accés a la universitat, a un futur desconegut on els camins d'aquells que formàvem la colla s'haurien de separar; l'altre correspon a uns anys més tard, al mes de juliol, a la ciutat de Berlin, on el til·ler floreix més tard, dies de descobriment cultural, de gaudir en solitari d'una metròpoli, de suau cervesa que s'escola gola avall mentre escrius impressions al diari de viatge.
Precisament a Berlin l'avinguda més emblemàtica durant anys fou la Unter den Linden (sota els ti·lers), uns ti·lers que foren talats pels nazis però replantats pel règim comunista de la RDA, potser l'únic encert que van tenir.
Gaudim doncs, tot passejant sota les seves branques, del perfum dels til·lers abans que marcint les flors s'ens presenti l'estiu.
Post Scriptum: espero que quedi un altre record lligat a la fragància del til·ler: la clínica on aviat haurem d'anar a tenir la nostra filleta té la façana principal a un carrer amb aquests arbres plantats.
2 comentaris:
Jo també trobo molt bona l'olor dels til·lers quan floreixen i inconscientment estic esperant el moment de la florida, que mai recordo quan és, però no ho tinc lligat a cap esdeveniment especial de la meva vida, simplement em deleix.
A les nostres latituds, Maragda, és a principis de juny si el canvi climàtic no ho avança. A latituds centroeuropees es retarda fins les últimes setmanes de juny i principis de juliol.
Ara m'has fet recordar una escena de fa vint anys en un dels barris de la ciutat: dues àvies amb l'ajuda d'una escala collien flor de til·ler per tenir a casa material per a infusions.
Una cordial salutació.
Publica un comentari a l'entrada