dimarts, 14 d’abril de 2009

Els nostres músics: Joan Brudieu

No sé si pot considerar-se català-català, ja que encara hi ha racistes en aquest país que creuen que si no és nascut aquí i d'ascendència catalana (referida a cognoms, perquè la genètica ja és una altra cosa) no val.

Brudieu no neix a Catalunya, tot i que hi viurà la major part de la seva vida i composarà la seva obra. És d'Occitània, tot aquell conjunt de terres que parlen (parlaven) una llengua més semblant al català que el francès actual.

No he comentat que neix a principis del s.XVI, i que justament aquest segle és una època de bonança econòmica en un Principat que ha patit estralls durant els cent cinquanta anys anteriors. Per contra l'actual Migdia francès es troba estancat i per aquests motius, a part de la proximitat cultural, molts occitans s'instal·len a Catalunya.

Brudieu és un d'aquests emigrants, però no s'instal·la com a treballador a les zones costaneres i de l'interior que creixen, sinó al Pirineu, i a més com a músic de la catedral de la Seu d'Urgell. Passat un temps s'ordena i ocuparà el càrrec de mestre de capella de l'esmentat temple gairebé fins a la seva mort. Sols hi ha una interrupció: un anyet al temple de Santa Maria del Mar, a Barcelona, però sembla que Brudieu prefereix tornar a La Seu.

De l'obra de Brudieu no s'ha fet gaire difusió, potser el fet de ser de "comarques" resta atractiu. Suposo que la majoria dels seus treballs són incidentals i de caràcter religiós, però jo sols he sentit les composicions de caire madrigalesc basades en poemes del valencià Ausiàs March: Plena de seny i No hi ha béns, no hi ha fortuna.

Per últim l'ensalada Las Cañas ens dòna una visió més cortesana de l'obra d'aquest clergue llemosí de naixement i urgellenc d'adopció. ¿ens decidirem a escoltar-lo i a interpretar-lo?


N.B. El títol del video correspon al madrigal Fantasiant amor -que prén el nom d'un poema d'Ausiàs March- però la música és l'inici de l'ensalada Las Cañas, ja citada anteriorment.

2 comentaris:

Mariona ha dit...

Doncs tenim un quartet vocal que ens diem Capella de Música Joan Brudieu i que el proper dissabte dia 4 de juliol de 2009 cantarem a l'església romànica de Cervelló amb obres, entre d'altres de l'època, de Joan Brudieu (madrigal I, V, VI i XV)

Anònim ha dit...

Enhorabona, Mariona, encara que ho llegeixi massa tard! Espero que anés bé la interpretació. Les formacions modestes (per fama, per tamany) estan sempre més ben disposades a "experimentar" mentre que les afamades (tipus un Orfeó, una coral Sant Jordi o una Polifònica de Puigreig) són més conservadores, han de mantenir un prestigi i paradoxalment aquest prestigi els podria dur a difondre més.
Durnat 10 anys vaig cantar en una de les corals de la meva ciutat. Brudieu el vaig descobrir allà.