Literalment "govern (cràcia) de les prostitutes (porno)".
Per aquest nom els estudiosos fan referència a un període de temps on el què avui anomenem Santa Seu era de tot menys santa. Hom pot pensar en l'època del Renaixement i la família Borja/Borgia, però no és així: hem de situar-nos entre finals del s. IX i el primer terç del segle X. També s'ha parlat del "segle de ferro".
Per a una descripció general la Viquipèdia (santa wikipedia!) té articles que podem consultar sobre els principals protagonistes: la noble Teodora i la seva filla Maròzia, amants de papes i mare aquesta última d'un jovenet Joan XIè. No en reproduiré el contingut, ja que la meva intenció en escriure aquestes ratlles és fer notar que l'Esglèsia la fundà Crist, però la formem els homes (i les dones) i per tant és voluble tant el més humil creient com el propi Pontífex.
(Fora bo que els autors de certa pàgina web ultraclerical, el nom de la qual no menciono, reflexionessin sobre la seva sèrie biogràfica papal, perquè un moment o altre arribaran a aquest període)
Durant aquells anys, per sort, el Papat no era més que un bisbat més, això sí amb preeminència sobre les altres diòcesis cristianes.
Suposo que la denigració d'aquell període també es deu al fet de la influència visible de les dues senyores esmentades, sobretot Maròzia, que col·locaven persones afins i no dubtaven a eliminar qui s'oposés, àdhuc el propi pontífex. Alguns han volgut veure l'orígen de la llegenda de la Papessa Joana en aquesta dona.
La caiguda de Maròzia, però no significà la fi de la utilització dels pontífexs pels poderosos del moment, ja que fou precisament un altre fill d'aquesta el que va començar a moure els fils a la ciutat de Roma.
(Un altre dia potser m'atreviré a parlar dels Borja/Borgia)
(Fora bo que els autors de certa pàgina web ultraclerical, el nom de la qual no menciono, reflexionessin sobre la seva sèrie biogràfica papal, perquè un moment o altre arribaran a aquest període)
Durant aquells anys, per sort, el Papat no era més que un bisbat més, això sí amb preeminència sobre les altres diòcesis cristianes.
Suposo que la denigració d'aquell període també es deu al fet de la influència visible de les dues senyores esmentades, sobretot Maròzia, que col·locaven persones afins i no dubtaven a eliminar qui s'oposés, àdhuc el propi pontífex. Alguns han volgut veure l'orígen de la llegenda de la Papessa Joana en aquesta dona.
La caiguda de Maròzia, però no significà la fi de la utilització dels pontífexs pels poderosos del moment, ja que fou precisament un altre fill d'aquesta el que va començar a moure els fils a la ciutat de Roma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada