dimarts, 1 de febrer del 2011

Amunt!

No sé si és que aquesta nit m'he empassat el capítol de la sèrie aquesta de TV3 dels nens a l'hospital (potser la única cosa bona que els he vist en ficció en temps), un fragment del Singulars d'en Jaume Barberà amb el professor Niño Becerra al canal 33 i l'anunci de la Damm per rematar-ho. Un bon còctel.

Esllanguim com a societat? Hem de quedar-nos asseguts, contemplant passivament com s'enfonsa el que els nostres avis i pares van aixecar amb esforç?
D'acord que en molts casos no es pot apuntalar i cal començar de nou. A què esperem, doncs? Ells ho feren després d'una guerra fraticida -el pitjor dels conflictes-, encotillats per un règim que reprimia el que no podia manipular.
No ens quedem de braços plegats, movem-nos ja. Hem de recuperar els Valors que van fer possible aixecar el país:
ESFORÇ, perquè ho hem de fer nosaltres, des d'aquí i ara!
CONSTÀNCIA, imprescindible perquè l'esforç cristal·litzi
ESPERANÇA, que significa albirar un horitzó, fita de millora.
VITALITAT, sense adormir-se, amb diligència.

Posem tots una mica de la nostra part per fer-ho possible. Un petit gest multiplicat per milers pot repercutir positiva o negativament: el somriure a qui no ens cau bé, l'oferir-se voluntari per una tasca que no ens fa gens de gràcia...(ui! tot el país necessitaria una bona sessió de coaching!) Pot ser, en definitiva, un ferment per a un canvi a millor.

Ho intentem entre tots?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí cal recuperar l'alegria i les ganes de viure en positiu. Però dels lladres que ens han governat, què en farem? Els haurem de tirar al mar. I si n'hi ha que saben nedar?

XBB

Anònim ha dit...

X,

A Mallorca tenen l'expressió "vaixell de reixeta i cap a la península".
Gràcies per la visita i els 2 comentaris. Per cert aquesta frase me la vas dir tu:
"si el país es pobre, vivan pues pobremente el Rey y sus ministros" (C-VII)