La creu JMJ per Girona

La visita de la Creu
Doncs sí, durant poc menys d'una setmaneta hem tingut (fins aquest matí) la creu de les Jornades Mundials de les Joventuts, que va viatjant per les diócesis espanyoles abans de la Jornada de l'any vinent (agost 2011) a Madrid.

Tinc notícia que als matins l'han fet visitar escoles concertades de la ciutat de Girona (2 d'ordres religiosos i 2 vinculades a l'O.D.) i per les tardes centres assistencials (hospitals, residències...). 

Dissabte al vespre i diumenge de Corpus

Dissabte tocava vetlla de pregària a l'esglèsia de Sant Feliu la Major, de Girona. Per què aquí? Bé, la tradició assenyala aquest temple com a sepultura de Feliu, el primer màrtir de la diócesi. Tampoc podem oblidar el fet de ser gairebé una co-catedral dins la mateixa ciutat (la rivalitat entre Santa Maria i Sant Feliu va acabar amb l'establiment de la primera com a catedral).

El fet és que l'Home Tranquil s'hi va acostar, acompanyat de les seves nenes. L'esglèsia estava plena, però no de gom a gom. Havien joves, i nens, però també adults i gent gran. Amb un conegut de l'O.D. coincidim: de mica en mica això es va animant però encara es troba a faltar gent.
Qui hi trobem per allà? Òbviament gent de l'OD (és el que més tenim aquí), Schoenstatt (s'està bastint una petita estructura juvenil), joves dels claretians, gent del Patronat St. Pere Claver, i suposo que altres grups diocesans... Però repeteixo que la meva sensació és que falta gent de fora de Girona.

Litúrgia de la paraula i via crucis fins a la catedral, carregant els joves la creu. Els textos a les estacions es basen en les vivències a Togo d'un jove mossén de la diócesi que ara hi està de missioner. Al capdamunt de l'esglaonada es despleguen cintes de colors a les que tots, com a símbol, ens vinculem.

L'endemà processó de Corpus amb el recorregut invers: de la Catedral a Sant Feliu. Trobem més gent, sembla que alguns només es mobilitzen per aquests temes diocesans.

I ara algunes preguntes...

Se n'han fet ressó de la visita de la creu de les JMJ les parròquies del bisbat (i de la ciutat en primera instància)? Han animat els seus grups de joves -si en tenen- a acudir-hi?

S'ha demanat col·laboració als fidels de la diócesi per acollir l'agost de l'any vinent -just abans de la JMJ de Madrid- joves provinents d'altres llocs. És bon senyal, molt bon senyal. Però, ¿hi ha intenció de muntar una expedició a nivell diocesà, i que faci patxoca, per anar-hi? Fa 4 anys a la Trobada de les Famílies a València va ser el campi-qui-pugui: un autobus del Patronat, un altre de les parròquies de Banyoles, els de l'Opus en tren... Però a nivell diocesà, què hi hagué?

Ah! El 7 de novembre tenim visita a Barcelona (si la Sagrada Família aguanta), com a banc de proves estaria bé fer quelcom, l'única cosa que n'he vist relacionada eren samarretes amb la data i la silueta (sky-line) de la ciutat, a 10€ la peça. Aplico aquí la pregunta anterior: pel 7/XI/2010 què? 

I ho deixo aquí. Si es fan coses, genial.

Adéu, Caixa Girona!

Mediocre entitat provinciana d'estalvi. Ni nassos has tingut d'anar-te amb els teus iguals. T'entregues a una de més gran com noieta càndida a macarró expert en nit de borratxera.

Els teus empleats seran pastura de prejubilacions, quan no de trasllats, les oficines ben tancades, la Fontana d'Or, nova seu de CaixaFòrum, i Cap Roig un festival de Servicaixa.

No ploraré pas per tu: la vostra manca de professionalitat ha estat ben palesa, i ja no parlo de la discreció de les oficines de poble, més ocupades en fer safareig que en la feina. Ben guanyat t'ho tens, per obeir un senglar.

Tavaszi választás (2)

Continuant amb l'entrada de fa setmanes toca ara parlar de la renovació de la Országház (parlament) hongarès del mes d'abril. Aquest cop em centraré en antecedents i evolució política de la república magiar.

Addio Firenze...

Sols un petit record dels quatre dies que, ja fa uns anys, sojornàrem a la capital de Toscana. 

(Firenze è come un albero fiorito, de Gianni Schichi -Puccini-)

Panem et circenses

Pagaran els jugadors d'un equip campió de lliga els lloguers i hipoteques que tenim pendents?

Qui ajudarà a les àvies a arribar a final de mes amb la magra pensió que cobren i que, a més, ara els congelen?
I el país parat per això... Desvetlleu-vos!!!
Ja ho deien els romans:per distreure la plebs pa i circ (panem et circenses).
Per cert, el pa deu començar a acabar-se...

Lletissonada 2010

Un any més la gent del Grup Excursionista Cultural i Alpinista de Sant Esteve de Bas (GECA) ha organitzat la 31a edició de la Lletissonada i diumenge 2 de maig ens hi vam anar.

Spring elections (1)

A Gran Bretanya estan d'eleccions. El sistema parlamentari més estable del planeta (des del s. XIII) i que conserva encara força essències de la Tradició està en procès de renovació de les cambres.

Vejam, puntualitzo: es renova la Cambra dels Comuns (House of Commons), o cambra baixa. Aquesta s'elegeix per sufragi universal directe en districtes uninominals pel sistema first-pass-the-post, vulgarment mariquita l'últim(amb perdó). El candidat que hagi obtingut més vots, encara que sigui un de diferència respecte el segon, s'enduu l'escó.
N.B. Adjunto un enllaç on trobareu un mapa interactiu del sistema electoral britànic, s'hi pot jugar amb moltes possibilitats.

Això vol dir:
1) que el Primer Ministre serà per força membre electe de la Cambra, és a dir que es guanya el seu escó treballant-se una circunscripció.

2) que els electors poden controlar qui envien com a Westminster com a representant del seu districte.

Recordem que aquí ens trobem llistes amb candidats més o menys presentables i no tenim més opcions.

La House of Lords continua essent de caràcter designatiu (alt clergat anglicà, membres electes de l'antiga noblesa, lords nomenats pel govern de torn...).

Sistema de partits:

a) El Labour

Al poder des de 1997, van canviar el líder Tony Blair per Gordon Brown, el seu canceller de l'Exchequer (ministre de finances). En contra seu juga el desgast de 13 anys al poder, l'actual crisi econòmica, el descafeïnament dels postulats clàssics d'esquerra i el poc carisma del seu candidat.

b) El Conservative Party

O tories. Potser l'exemple vivent de l'adaptació política en gairebé 200 anys, abanderant reformes que en altres països han costat l'extinció de formacions similars (qui del continent gosa anomenar-se a sí mateix conservador i reconèixer-se com a tal?).

Són l'oposició més sòlida, tenen experiència de govern (1979-1997), però també arrosseguen la seva desafecció amb les Devolutions a Gal·les i Escòcia, cosa que els fa dèbils; el record del thatcherisme, el pretès elitisme social... 

c) Els Liberals

O Libdems. Els nèts dels whigs del s. XVIII, de Gladstone i Lloyd George, des del període d'entreguerres arraconats a ser la tercera força. A favor seu la seva "virginitat" en qüestions de govern, en contra el sistema electoral. En ocasions s'han posat més a l'esquerra que el Labour. El seu líder és Nick Clegg, la sensació de la campanya.

Les enquestes apunten a un hung parliament, una cambra sense majoria absoluta, i això els pot donar el paper de xarnera. Fins i tot The Guardian, el diari de l'esquerra britànica es mostra més favorable a ells que al Labour.

d) SNP, Plaid Cymru i nord-irlandesos

Els dos primers juguen un paper destacat en les seves respectives nacions, exercint el govern en solitari (cas del SNP) o en coalició amb el Labour (a Gal·les).

A Irlanda del Nord el sistema de partits és totalment diferent de la resta del Regne Unit, tallat per l'eix confessional (protestants en general contra catòlics) i l'adhesió conseqüent a Londres o Dublin. Els unionistes (protestants) UUP i DUP (del vell Paisley i del primer ministre cornut) s'han mostrat tradicionalment proclius als conservadors, el Sinn Fein refusa enviar els diputats electes a Westminster per evitar haver de jurar fidelitat al monarca anglès i el catòlic SDLP va de baixa malgrat haver estat la més flexible de les formacions.

e) La resta 

Bàsicament els verds, l'euroescèptic UKIP i el BNP. El segon ha suposat competència a la dreta dels tories pel seu posicionament radical contra la Unió Europea, obligant aquests a mostrar-se més dur en aquest aspecte del que cal. El BNP ha adquirit importància amb la situació de crisi econòmica i la presència massiva d'immigrants a molts districtes. Ara per ara les possibilitats d'aquestes formacions per assolir un escó són minses.

Un altre dia parlaré de les recents eleccions a Hongria, mentrestant us deixo un video d'una sèrie que en el seu moment vam poder veure a Catalunya.