dijous, 18 de novembre del 2010

Lectura pendent: Jean de Florette

Aquest març se'm va acudir la genial idea de dur-me en prèstec de la biblioteca al cantó de Guerra i pau un llibre en francès: Jean de Florette, escrit per Marcel Pagnol, cineasta francès.
Simultanejar lectures no se'm dóna molt bé, i entre les soirées petersburgueses i els rostolls de Provença vaig triar... aquests darrers.
Amb prou feines he fet dos cursos de francès, i això abans de casar-me. Però vaig tenir la gosadia de començar aquell llibre i endinsar-m'hi.
Ben mirat no sols es tracta d'una llengua romànica que a més ens ha influit culturalment, sinó que ens situa en un ambient antropològicament molt igual al nostre: un poble perdut enmig de turons secs, conreus iguals als nostres, uns habitants avars i mesquins que desconfien del de la ciutat, la cacera, la manca d'aigua... Factors que em facilitaven la lectura.
Però el termini de prèstec es va esgotar, i de llarg, i amb poc més de mig llibre llegit vaig creure convenient tornar-lo i esperar un estiu ociós per reprendre-ho. De moment queda als prestatges.

Apunt 1: Hi ha una segona part: Manon des sources (Manon de les fonts). I versions cinematogràfiques, franceses naturellement, d'ambdós llibres protagonitzats per Gérard Depardieu, Yves Montand, Daniel Auteil i Emmanuelle Béart.

Apunt 2: M'assabento ara de la mort del compositor Henryk Gorécki, un dels contemporanis més populars. Descansi en pau. Afegeixo aquest fragment en record seu.

dimarts, 9 de novembre del 2010

Hi fòrem

Crec que el títol ho resumeix tot.
Fer una narració del dia seria llarg i no tindria gaire de novedós perquè molts altres a aquesta hora ho han fet amb escreix. 

dimarts, 2 de novembre del 2010

La Visita del Papa

Vagi per endavant que L'Home Tranquil assistirà, junt amb la família a la consagració del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona aquest diumenge 7 de novembre.

Amb les salvetats que cal posar en aquesta comparació, no és cada dia que el gerent d'una multinacional es presenta a una sucursal encara que sigui per inaugurar una nova seu; doncs amb la visita d'aquest diumenge passa de forma similar: no tots els dies el Papa s'aixeca i diu: "Nen! Truca Air Italia i prepara les maletes! Anem a fer una fideuà a Barcelona!".


Què significa una visita papal?
Es tracta de viatges pastorals. Tot i que el Papa (bisbe de Roma) té consideració de Cap d'Estat no va com a tal, per aquests afers ja hi ha el Secretari d'Estat, una mena de primer ministre i els diferents nuncis (ambaixadors). Comparativament és una visita com les que a nivell diocesà realitzen els bisbes a les seves parròquies, aquestes visites ara són formalitats però quan les comunicacions eren les que eren i es trigaven dos o tres dies a arribar a un lloc servien perquè el bisbe repassés l'acció del capellà que hi tenia destinat i si era el cas apliqués alguna amonestació.
En aquesta ocasió s'intenta matar 2 ocells d'un tret: el dissabte s'estarà a Santiago de Compostela, el centre de pelegrinacions més important de la Cristiandat, i diumenge es consagrarà* la Sagrada Família (Temple Expiatori) a Barcelona. No cal oblidar tampoc que l'agost de l'any vinent, 2011, la ciutat de Madrid acollirà la Trobada Mundial de la Joventut, amb l'afluència de joves i no tan joves que haurà. Per tant es tractarà també d'escalfar motors per l'any vinent.

* Consultada la plana de l'organització papabarcelona2010.cat es parla de DEDICACIÓ enlloc de CONSAGRACIÓ per mi és més solemne el terme que empro ja que implica la declaració de lloc sagrat per l'autoritat eclesiàstica pertinent.


La Sagrada Família un Temple Expiatori?
Aquesta explicació se la dec al Dr. B., de l'UAO que aquest vespre ens ha fet una xerradeta sobre Antoni Gaudí. Un temple expiatori s'aixeca amb almoines ofertes per les diferents persones que s'hi acosten demanant d'aquesta forma el perdó, expiació, de les seves faltes.
Normalment es trigaria més, però el professor afegeix que la perversió del tema és considerar almoines els ingressos derivats de les visites turístiques. Dubtava de si algun dia es podrà realment fer missa a la gran nau central o quedarà com a parc temàtic.
Per cert, exemples de temples expiatoris posarem un altre de Barcelona, el Tibidabo, i un de París, el Sacré Coeur.


Cal tot aquest desplegament (trànsit tallat, transport interromput, estacionament prohibit...)?
En qualsevol visita de dignataris internacionals es prenen mesures de seguretat similars.
No sé què es va fer a la Costa del Sol durant l'estada privada de la sra. Obama i les seves filles, però no crec que fos menys del que es farà. I allò eren les seves vacances, però el Papa Ratzinger vé per feina, a "inaugurar". I aquest home de vuitanta anys mou multituds.
El Dalai Lama és una altra autoritat moral i religiosa a nivell mundial però aquí no arrossega tant, amb tota l'estimació vers la seva persona.
Es parla de 36.000 places a l'exterior del Temple, però la sensació entre els que volen assistir és que haurà més gent i tant el comitè organitzador de l'Arquebisbat de Barcelona com les autoritats municipals estan desbordats.


Hi ha organització?
Això és el que ens preguntem molts... Diguem que des de l'Arquebisbat es va bastir un comitè organitzador, amb el seu pressupost pertinent, que hauria de coordinar amb l'autoritat municipal les accions, a part d'iniciar el reclutament de voluntaris.
Com he dit la sensació entre molts catòlics de carrer és que estan desbordats: no s'esperaven l'afluència que haurà. Si la previsió del grup amb el que vaig era de 250 persones s'ha presentat un llistat de 280. Imaginem amb grups més nombrosos.
De pressupostos ja ni parlem, partien amb 400.000 € i fa dues setmanes sentia que gairebé doblarien.
Un altre tema és la prelació de grups assistents: primer les parròquies (de Barcelona o també d'altres diócesis?), segon les escoles religioses (qui presideix el comité és membre de la FECC), després associacions, congregacions, esplais, confraries i moviments (Focolars, Regnum Christi, Opus Dei...). Alguns moviments i congregacions tenen prou infraestructura com per incloure's -camuflar-se- dins els col·legis, altres són poquets i si ho fan renuncien a l'expressió de la pròpia identitat o carisma, un bon dilema.

Un exemple del desconcert: dijous 14 d'octubre els responsables dels grups que han sol·licitat invitacions per a l'acte (no diguem per ser a dins del Temple) reben un correu electrònic en el que se'ls demana un llistat dels assistents per al diumenge 17. Ja veus les trucades, SMS' i correus electrònics urgents dels coordinadors de cada grup a la seva gent.
I els voluntaris? Sap greu recòrrer-hi, però a hores d'ara la web germinansgerminabit dòna més informació del tema si hi busquem una mica; de moment hi ha publicada una carta d'algú que s'ha ofert com a voluntari i no li han contestat. I van desgranant...


I com es paga?
Tornem-hi. Es prenen les mides de seguretat similars a la visita d'un cap d'estat, com el del sr. Obama. I en tot cas no s'allotja a un hotel, sinó a cal bisbe. En tot cas deixo l'enllaç a l'article de Miró i Ardévol al respecte, és en castellà.


Haurà oposició...
És clar. Amb el mateix missatge que quan va anar a València el 2006 "Jo no t'espero" (en valencià "jo no t'espere"), cosa que mostra l'originalitat d'aquests col·lectius. Des del poder ja hi ha qui ho atia, però es suposa que hi ha un dret a manifestar la pròpia opinió i que quan Teodoro Obiang, sanguinari dictador de l'excolònia de Guinea Equatorial o Mohammed VI de Marroc, o Gaddafi, Robert Mugabe o Hu Jintao es dignin (si es dignen) a visitar la ciutat realitzaran el mateix. Hi haurà concentració el 4 al vespre a la pça Sant Jaume i algú tenia pensat una contramanifestació (o "kontra" en l'argot subversiu) però es fan crides al desgreuge amb pregària.

I ara una opinió personal per acabar: de què tenen por? Per què aquesta mania de ridiculitzar i criticar un home culte dedicat a una Fe? No li han perdonat que fes llaurar dret a l'esquerra, però s'oblida que també va repartir a la dreta.
Catòlic vol dir universal i això ho oblidem, l'Esglèsia Catòlica és temuda o odiada perquè no es sotmet (finalment) a cap poder o realitat nacional, com les esglèsies ortodoxes o protestants.
Perquè la jerarquia pot ser tot el criticable que es vulgui, però manté un ordre i doctrina i tard o d'hora els més extremistes són sotmesos o exclosos.
I no oblidem tampoc és una organtizació formada per humans i amb totes les debilitats dels humans. Si busquéssim la puresa de totes no quedaria cap.

dijous, 28 d’octubre del 2010

Pacsirta (Alosa)

Durant unes setmanes he ajornat la lectura de Tolstoi per dedicar-me a un llibre més lleuger que vaig trobar casualment en una llibreria: Pacsirta (llegeixi's pátxirta), traduït al castellà com Alondra (alosa).

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Morir jove

Aquests anys mentre féiem el Camí ens topàvem alguna vegada amb un recordatori a pelegrins que havien mort mentre seguien la ruta a Compostela. El primer que et trobes és prop d'Erro, sortint de Roncesvalles/Orreaga, i correspon a un pelegrí japonès.
Aquest any, a Galícia, vam deturar-nos a una placa dedicada a un home jove, un noi que era capellà i que amb una trentena d'anys devia morir.

Em va fer pensar en el fet de morir a segons quina edat.Dol el decés d'una persona jove, als pares que el sobreviuen, als amics amb els que fa poc compartia tantes estones, al company/a amb el que tampoc fa gaire que havia iniciat un projecte en comú... Si es tractés d'una persona ja gran, de poc més de setanta anys ja entra dins les previsions i no dol tant.
Potser fa pena la mort d'un jove perquè tothom hi ha dipositat esperances, perquè no ha tingut temps de decebre-les ni de decebre's amargament. Un de gran ja ha viscut tot, potser ha fet bé o potser l'ha espifiada. El jove encara no ha tingut temps de penedir-se de les decisions preses.
Però també crec que en certa manera vius en els records dels que t'han conegut i que no hi ha una mort completa fins que despareix aquesta memòria, amb sort dues generacions més tard.
Aquesta setmana centenars de gironins hem acomiadat un altre jove, professor i músic. Gràcies per la teva vitalitat!

divendres, 15 d’octubre del 2010

Lliçons d'una setmana

1) El Nobel de la Pau a un dissident.
El parlament d'un país petit dòna una bufetada a la potència econòmica emergent -la Rep. Popular de la Xina-. No ha hagut por de les pressions i s'ha atorgat el premi, i sobretot el seu prestigi, a un professor de literatura empresonat. Ara m'assabento que és una obscenitat (jo em pensava que això era un atribut de la pornografia).
Occident, sempre fariseu, cuita a donar soto voce lliçons de democràcia a la fàbrica mundial.

2) Un país esmerça recursos per salvar persones
La notícia ha estat abastament comentada aquests dies: una trentena de miners són rescatats després de 2 mesos soterrats. No s'han estalviat recursos i Xile s'ha unit a l'entorn d'aquesta operació. Altres estats com Xina, dec tenir fixació amb ells avui, els deixen morir allà sota.

3) Per què ens neguem a curar-nos?
No està disponible a la web l'entrevista del passat 11/10/2010 a "La Contra" de La Vanguardia al promotor de Dolça revolució. Aquest senyor ens recorda les possibilitats curatives de la flora del nostre voltant, sense haver de recòrrer tant sovint als fàrmacs. El seu consell es resumeix en "no plantis sols flors al balcó, deixa-hi lloc per a medicinals".
L'emblema d'aquesta manera de pensar és l'estèvia, una planta que seria ideal per diabètics. Potser una planteta seria el regal de Nadal perfecte per a dos avis amb aquest problema.

4)Un vellet fa tremolar l'esquerra
Em remeto a l'article d'Antoni Puigverd, a l'editorial de Forum Libertas d'avui i al de Josep Miró i Ardévol al mateix mitjà digital. Alguns deuen pensar que aprofitant l'avinentesa s'apilarà llenya a la plaça de Sant Jaume per fer un Auto de fe a Barcelona. (bé, no seria mala idea però...). Tan grandets que semblen aquests d'IC-V-EUiA i sopa de lletres vàries i encara creuen en el "coco" com quan tenien tres anyets.
Ja que surt el tema, la gent es mobilitza. Des d'aquí ja en sé d'un grup de poc més de 120 persones que hi van, certs col·legis també noliegen autobusos, un moviment de dimensions modestes que pretén arribar als 250. Però tampoc cert clergat ajuda molt...

5) És increïble que "això" sigui "un home normal".
La joventut és época de somnis, de reptes, de vigor, de treball, d'atreviment... Però això és de somniatruites, desencisats, grisos... Com és que encara hi ha qui s'ho empassa? No han trobat res millor? Les dues preguntes valen també per al nivell estatal.
Aprofitant el tema "home normal" o "home qualsevol", en italià és uomo qualunque i durant la postguerra era un moviment populista on s'integraven exfeixistes. Un nom ben triat, oi JSC?
Per cert, al cartell encara està més maco del que és...

divendres, 1 d’octubre del 2010

Crònica absurda de vaga general

Els piquets bloquegen l'entrada a missa de 8.
Les beates indignades: "No ens deixen fer ni un Rosari com a serveis mínims!". El mossén, per contra, encapçalava la manifestació al centre de la ciutat al cantó de Joan Boada.

El tanatori, col·lapsat
La secció sindical d'enterramorts secunda en ple la vaga i talla el subministrament de gas als crematoris. La patronal proposa packs de 2x1 per l'endemà.

Les prostitutes s'enfronten als sindicalistes.
Al crit "Sólo nos j.. los clientes!" un grup de treballadores sexuals planten cara a un piquet informatiu. Les senyoretes al·leguen que són autònomes i que si no treballen "perden calés".

Declaracions del mâitre i el chef de l'hotel Excelsior: "Som uns esquirols"
"Estem preparant el sopar de les cúpules sindicals d'aquest vespre, per quan vinguin a celebrar l'éxit de la vaga", aclareixen.

Els gossos pigall es planten.
Reclamen un nou conveni i trenquen les negociacions amb la patronal. Molts cecs no han sortit avui al carrer.

Apallissat el seu primer dia de treball
L'home feia 10 anys que estava a l'atur i, per una vegada que aconsegueix feina, l'atonyinen els del comitè d'empresa per no fer vaga.

                                                                                                             
I ara sense bromes una pregunteta:
Quina és la seu els 2 grans sindicats a la ciutat de Girona?
Resposta: a l'antic edifici del sindicat vertical franquista, a l'av. Jaume I, ben a prop de l'edifici del Govern Civil.