Actius tòxics

Divendres al vespre vam trobar-nos els nois de la colla per fer-la petar i prendre una cervesa. 

Un de nosaltres, després d'uns anys a una gran ciutat treballant per una empresa va tornar al seu racó del nord-est i es va establir pel seu compte obrint negoci relacionat amb les TIC. 

Israel: una nova Prússia?

Ja fa uns anys vaig referir-me en un parell d'escrits al vell país prussià.

Prússia fou durant generacions el paradigma d'estat burocratitzat i militar eficaç. Un mite decimonònic utilitzat força convenientment per remarcar la superioritat alemanya, llavors i ara.

Lletissonada 2013

Tot i amb deu dies de retard toca fer una ressenya de la caminada que cada primer diumenge de maig, des de fa 34 anys, organitzen els lletissons del GECA. L'últim cop que hi vam anar fou el 2010 i sincerament ho trobava a faltar.

La sortida aquest any era des de Sant Privat de Bas, enfilant inicialment cap al Salt del Sallent per l'anomenat Camí dels Matxos. 

Rebrots

Avui (1 de maig) hem celebrat el nostre aniversari de casament, i hem anat a celebrar-ho en un lloc sagrat. De fet sempre per aquesta data hem buscat algun lloc així: a Núria, al monestir de Vallbona, a Lourdes, Schönstatt... I aquest any vam decidir anar al santuari de la Salut de Terrades. Per a qui no ho sàpiga localitzar el situo ràpid: a l'interior de l'Alt Empordà, a 18 km de Figueres. És justament la zona que aquest estiu passat va patir un incendi devastador.

Font: diari Ara.cat (D.Borrat)

Mediocritats

Deia un clàssic (Virgili, Horaci?) que la mediocritat era l'estat ideal de l'individu, ni destacar massa ni ser menyspreat, sinó estar en l'aurea mediocritas, a la mitjana. 

La senyoreta de B.

Ahir per la tarda tornava a casa amb els meus fills quan, aturat en un semàfor, va creuar davant meu una persona que feia anys que no veia. Es tractava de la senyoreta de B., una professora que havia tingut mentre cursava el parvulari (ara en diuen P-5), i el seu aspecte físic no havia variat gens malgrat els més de trenta anys passats. 

Endogàmia

Paraulota que ve del grec formada pel prefix endon (interior) i gamos (matrimoni o unió).

L'endogàmia es refereix, de forma genèrica a les unions físiques i afectives dins un mateix grup humà, que pot ser de caràcter social (membres d'una mateixa classe o professió), religiós (és el cas de minories), geogràfic (indrets relativament aïllats) o fins i tot amb llaços previs de cosanguinitat.