El camí no és planer

Un matí assolellat d'estiu. Et penses que encara ets aquell noiet que juga a bàsquet tots els dissabtes i... Acabes a l'hospital!

Quan escric aquestes ratlles fa poc més d'un any. 

Un espectacle classista

No se m'acut res més per qualificar el que he vist aquest vespre. M'explico:

Vam rebre la invitació d'una amiga per a un acte solidari prop d'aquí. En arribar al lloc en qüestió em trobo amb el text introductori de l'acte:

Santa Eugènia, el meu barri

Ha estat sempre de gent treballadora i humil. 

De l'església primitiva no en queda res. Tampoc cap castell, torre o palauet. Sols són testimoni del passat més llunyà alguns masos, ara reconvertits en centres socials o restaurants, i la vella fàbrica, ara equipament cultural municipal. El vell pont sobre el Güell, dorm a peces emmagatzemat a l'antic cementiri.

El Pont del Dimoni

Actius tòxics

Divendres al vespre vam trobar-nos els nois de la colla per fer-la petar i prendre una cervesa. 

Un de nosaltres, després d'uns anys a una gran ciutat treballant per una empresa va tornar al seu racó del nord-est i es va establir pel seu compte obrint negoci relacionat amb les TIC. 

Israel: una nova Prússia?

Ja fa uns anys vaig referir-me en un parell d'escrits al vell país prussià.

Prússia fou durant generacions el paradigma d'estat burocratitzat i militar eficaç. Un mite decimonònic utilitzat força convenientment per remarcar la superioritat alemanya, llavors i ara.

Lletissonada 2013

Tot i amb deu dies de retard toca fer una ressenya de la caminada que cada primer diumenge de maig, des de fa 34 anys, organitzen els lletissons del GECA. L'últim cop que hi vam anar fou el 2010 i sincerament ho trobava a faltar.

La sortida aquest any era des de Sant Privat de Bas, enfilant inicialment cap al Salt del Sallent per l'anomenat Camí dels Matxos. 

Rebrots

Avui (1 de maig) hem celebrat el nostre aniversari de casament, i hem anat a celebrar-ho en un lloc sagrat. De fet sempre per aquesta data hem buscat algun lloc així: a Núria, al monestir de Vallbona, a Lourdes, Schönstatt... I aquest any vam decidir anar al santuari de la Salut de Terrades. Per a qui no ho sàpiga localitzar el situo ràpid: a l'interior de l'Alt Empordà, a 18 km de Figueres. És justament la zona que aquest estiu passat va patir un incendi devastador.

Font: diari Ara.cat (D.Borrat)