M'agrada escriure.
Per a mi és la millor forma d'expressar-me, ordenant les idees, triant les paraules més adients i, també, deixant constància d'alguna manera d'allò que sento i penso en un moment determinat.
dissabte, 13 de juliol del 2013
Non paenitet
Per a mi és la millor forma d'expressar-me, ordenant les idees, triant les paraules més adients i, també, deixant constància d'alguna manera d'allò que sento i penso en un moment determinat.
dimarts, 9 de juliol del 2013
El meu carrer
Continuo amb l'exercici de memòria, que no nostàlgia sobre el lloc on he viscut. Avui em toca parlar del meu carrer. Abans un parell d'incisos.
Jaume Fabre, a la seva obra "Girona entre 4 rius" parla poc del poble i nucli de Santa Eugènia. Centrat en narrar-nos el desenvolupament urbanístic de la ciutat de Girona es limita unes ratlles en un capítol per introduïr-nos l'episodi de l'annexió dels tres petits municipis veïns (Sant Daniel, Palau Sacosta i Santa Eugènia), de la que aquest any es compleix el cinquantenari.
divendres, 5 de juliol del 2013
Fortunae rota volvitur
Poques setmanes després d'entrar a cantar a la coral va tocar fer el meu primer concert. Al cantó de temes lleugers de Rossini i Schumann va tocar interpretar en part una de les obres majors del repertori coral actual: el Carmina Burana, de Carl Orff.
dimarts, 25 de juny del 2013
El camí no és planer
Un matí assolellat d'estiu. Et penses que encara ets aquell noiet que juga a bàsquet tots els dissabtes i... Acabes a l'hospital!
Quan escric aquestes ratlles fa poc més d'un any.
dimecres, 19 de juny del 2013
Un espectacle classista
No se m'acut res més per qualificar el que he vist aquest vespre. M'explico:
Vam rebre la invitació d'una amiga per a un acte solidari prop d'aquí. En arribar al lloc en qüestió em trobo amb el text introductori de l'acte:
dijous, 6 de juny del 2013
Santa Eugènia, el meu barri
Ha estat sempre de gent treballadora i humil.
De l'església primitiva no en queda res. Tampoc cap castell, torre o palauet. Sols són testimoni del passat més llunyà alguns masos, ara reconvertits en centres socials o restaurants, i la vella fàbrica, ara equipament cultural municipal. El vell pont sobre el Güell, dorm a peces emmagatzemat a l'antic cementiri.
 |
| El Pont del Dimoni |
Actius tòxics
Divendres al vespre vam trobar-nos els nois de la colla per fer-la petar i prendre una cervesa.
Un de nosaltres, després d'uns anys a una gran ciutat treballant per una empresa va tornar al seu racó del nord-est i es va establir pel seu compte obrint negoci relacionat amb les TIC.
Un de nosaltres, després d'uns anys a una gran ciutat treballant per una empresa va tornar al seu racó del nord-est i es va establir pel seu compte obrint negoci relacionat amb les TIC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)