Mediocritats

Deia un clàssic (Virgili, Horaci?) que la mediocritat era l'estat ideal de l'individu, ni destacar massa ni ser menyspreat, sinó estar en l'aurea mediocritas, a la mitjana. 

La senyoreta de B.

Ahir per la tarda tornava a casa amb els meus fills quan, aturat en un semàfor, va creuar davant meu una persona que feia anys que no veia. Es tractava de la senyoreta de B., una professora que havia tingut mentre cursava el parvulari (ara en diuen P-5), i el seu aspecte físic no havia variat gens malgrat els més de trenta anys passats. 

Endogàmia

Paraulota que ve del grec formada pel prefix endon (interior) i gamos (matrimoni o unió).

L'endogàmia es refereix, de forma genèrica a les unions físiques i afectives dins un mateix grup humà, que pot ser de caràcter social (membres d'una mateixa classe o professió), religiós (és el cas de minories), geogràfic (indrets relativament aïllats) o fins i tot amb llaços previs de cosanguinitat.

Confraries gironines i jovent 2013

Sols unes ratlles breus per donar a conèixer algunes activitats que m'han arribat de dues confraries gironines dirigides a nens i joves i que tindran lloc durant aquests dies de Setmana Santa. Ignoro si alguna més ho ofereix, i òbviament queden apart les activitats que realitzi la Delegació de Joventut del Bisbat (Pasqua jove a Blanes i vetlles de pregària).

La temptació Savonarola

Estàtua de Savonarola a Ferrara, la seva ciutat natal

Girolamo Savonarola fou un religiós popular a la Florència del Quattrocento. Pertanyent a l'ordre dels dominics o predicadors, en els seus sermons proclamava la necessitat de reformar una Església corrupta així com la denúncia social i política, enfrontant-se tant a l'oligarquia urbana com al Papat.

Segona Jornada Diocesana de Famílies

D'aquí poc menys de 36 hores s'iniciarà la segona Jornada (potser també escauria més el terme Trobada) de famílies de la diòcesi de Girona. Aquest any entorn la transmissió de la Fe en l'àmbit familiar, amb tallers per a diferents edats.

Txecs i eslovacs

Algú em va comentar un cop que semblava tenir una debilitat pels estats o règims dissolts o del passat. No és la meva intenció defraudar-lo, així que avui tornem a Centreeuropa després de l'excursió africana del mes d'octubre:

Acotem el temps: la primera república txecoslovaca té una durada de poc més de vint anys, de 1918 a març de 1939. És succeïda per dos entitats: el Protectorat alemany sobre Bohèmia i Moràvia, i la república Eslovaca. Després de la guerra sembla que es restaura, però poc després el partit comunista pren el poder i el retindrà fins 1989. Finalment l'u de gener de 1993, fa poc més de vint anys, va quedar separada en dues entitats independents.