Aquest és el títol d'un llibre del meu estimat Joseph Roth que he llegit aquests dies. La primera publicació es féu l'any 1923, poc abans que a Munich un grapat de nacionalistes exaltats (entre ells un tal Hitler) intentessin fer-se amb el poder.
Curiosament Roth fa menció d'aquest personatge en la novel·la, durant una visita del protagonista, Theodor Lohse, a la capital bavaresa.
Roth no fa un retrat del nazisme incipient, sinó d'un altre grup molt similar, que acabaria essent devorat pel NSDAP als anys trenta. Queda retratat el nacionalisme dels militars i desmobilitzats, aquell que argumentava que la derrota d'Alemanya a la Guerra havia estat cosa de l'enemic interior: socialistes, comunistes, jueus i fins i tot catòlics.
Descriu l'ascensió de Lohse des de la misèria de ser un tinentet desmobilitzat que depèn d'una paga magre com a preceptor del fill d'una família jueva i la ració de llegums de la caritat pública fins a líder d'un grup nacionalista que acaba col·locat al Ministeri de l'Interior (la Repressió en majúscules) i casat amb la filla d'una família noble vinguda a menys. Theodor no té cap problema a apartar els possibles obstacles a la seva carrera, no bacil·larà a eliminar físicament companys d'armes o ideològics (tot i que s'acabarà veient que l'única ideologia que el mou és el diner).
Curiosament Roth fa menció d'aquest personatge en la novel·la, durant una visita del protagonista, Theodor Lohse, a la capital bavaresa.
Roth no fa un retrat del nazisme incipient, sinó d'un altre grup molt similar, que acabaria essent devorat pel NSDAP als anys trenta. Queda retratat el nacionalisme dels militars i desmobilitzats, aquell que argumentava que la derrota d'Alemanya a la Guerra havia estat cosa de l'enemic interior: socialistes, comunistes, jueus i fins i tot catòlics.
Descriu l'ascensió de Lohse des de la misèria de ser un tinentet desmobilitzat que depèn d'una paga magre com a preceptor del fill d'una família jueva i la ració de llegums de la caritat pública fins a líder d'un grup nacionalista que acaba col·locat al Ministeri de l'Interior (la Repressió en majúscules) i casat amb la filla d'una família noble vinguda a menys. Theodor no té cap problema a apartar els possibles obstacles a la seva carrera, no bacil·larà a eliminar físicament companys d'armes o ideològics (tot i que s'acabarà veient que l'única ideologia que el mou és el diner).
3 comentaris:
Descobrim molt sovint en la història, fins i tot contemporània, personatges que es mouen no tant pels diners si no més aviat per defensar-se ells mateixos, pels seus interessos, per la imatge de la seva pròpia persona, sense cap mena de generositat en les seves mires. En una paraula, sense voluntat de canviar res del que han trobat si això comporta merma o incomoditat a la seva persona. Són l´antítesi de grans homes com, posem per cas Baden-Powell, que volia que els nois es moguessin no per mesquineses, si no per grans ideals amb l´intent de que deixessin el món una mica millor de com el van trobar. El que és ofensiu és que, d´aquests homes, l´Església sigui plena. Tu ja m´entens,oi?
He sentit parlar bé de Roth. No sé on llegí que va anar a Rúsia com a comunista i en va tornar monarquic!
Sí, Pafiam, l'evolució de les persones és molt curiosa. Pensem també que Roth no pertanyia enlloc: nasqué a un territori històric de Polònia on vivien camperols rutens (ucraïnesos), comerciants i artesans alemanys, aristòcrates polonesos i jueus (aquest ambient el reflexa en part al seu llibre "La marxa Radetzky"); la joventut a Viena; després de la guerra treballa per diaris alemanys i viatja per Europa... on el situem?
Vaig llegir no sé on que quan li van presentar S.A.I.R. l'arxiduc Otto es va "reformar" i deixà de beure durant una temporada. Al final recaigué.
Publica un comentari a l'entrada