divendres, 2 d’octubre de 2009

Gent gran

D'aquí bastant temps espero arribar (i fer-ho en condicions) com aquests venerables personatges:

Mn. A., 81 anys, rector d'una parròquia fins principis d'any. Un d'aquells capellans que arrosseguen, comentava un dia. Fa un parell de setmanes el visitàrem a la residència on s'hi està i jovialment comentava: "He estat bé durant 80 anys, la resta ja és propina".

La Sra. V. 94 anys, filla d'un alcalde republicà de la seva vila. Malgrat la repressió posterior a la guerra no va abandonar el seu compromís cívic i els ideals del seu pare (llavors ser republicà indicava compromís social). No surt molt de casa, però t'acull quan la vas a veure.

La senyora I., no sé si encara és viva. Arxivera d'una biblioteca diocesana, durant anys ja no portava els llibrots que els investigadors volien consultar, però en alguna ocasió vaig sentir com la consultaven: "I., vosté recorda si hi ha algun treball sobre les muralles de la nostra ciutat?" I responia donant-ne detalls. Arribava a l'arxiu, s'hi estava allà, alguna amiga la venia a veure... El primer cop que vaig visitar l'arxiu en alçar el cap em mirà i xiuxiuejà "L'arbre genealògic, no?". Altres vegades hi vaig tornar, la última amb la meva dona ja de set mesos.
(Addenda de 7/10/2009, Verge del roser) trobo per Internet la notícia de l'òbit de la sra. en qüestió, Ignàsia Font, de l'ABEV.

Em deixo uns quants al tinter, són persones especials, vells amics.