dijous, 22 d’octubre de 2009

La bassa pudenta

La setmana passada vaig acabar la lectura d'un llibre publicat ja fa 8 anys: L'oasi català, de Cullell i Farràs. Aquestes últimes setmanes el tema que tracta ha estat molt de moda als mitjans de comunicació: l'endogàmia de les famílies de la burgesia barcelonina.
A nivell d'altres poblacions recordo que fa uns anys en va haver un referent a L'Escala, i aquí a Girona no n'estem gaire lluny de l'exemple de la capital.
L'escàndol del Palau posa sobre la taula l'actual paper d'un grup social que va aixecar el país però que, amb els anys, ha perdut esperit de servei a aquest (Vaja, quina coincidència amb el tema de l'Evangeli de diumenge passat). Lluny de treballar per al futur de la comunitat, a més del propi interès, veiem com creix més la consideració del propi profit.
Des del poder social s'estableixen lligams amb altres poders, i això pot acabar produint descontentament entre la gent normal, els que intenten sobreviure cada dia. I d'aquí a l'aparició d'algú que defensi l'Uomo Qualunque no hi ha gaire.